Opinió i acció

El racó de les cues de pansa. Capítol 2

"SECTOR DE LA PLAÇA DE PRIM". Pel Duc d'Anzame (aZm)

Benvulguts internatutes, el proposit de les meva modesta col-laboració es per fer postulat per la meva Ciutat, donant a conèixer les anècdotes que formen part de la Història Local, no vol dir que, de tant en tant, na deixem anar alguna de fresca, precisament per refrescar als nostres dirigents, presents i ausents. Si podeu passar una estona distreta, ja em dono per satisfet.

El sector de la plaça Prim que, mereix interès especial per la seva caracteristique de canvis, és el recorregut que comprent des del Monterols i segueix fins al carrer de Llovera, avans de Pedró on la numeracio crea confussió al carters.

. La Foto reflecteix l'estampa de finals del s.XIX, possiblement sigui de les més antigues. Mitjançant postals, tenim una idea de la transformació i dels canvis ocorreguts en aquesta façana

En primer lloc, que no capota la camara, teníem la Farmàcia Carpa (Farmàcia Miranda) i seguia la Drogueria Freixes que, més tard, va passar a ser Mariné. Al costat la Casa Viñas, dedicada la venda de maletes, baguls, cuirs, guarniments per tota classe d'animals, cavalleria i tota classe d'articles de pell de viatge.Gairebé es podria dir que era una "baster" o un guarnicioner. Damunt de la portalada, tenia exposat un cap de cavall com a reclam i collars pels mateixos. Aquest establiment tenia forma de “L” i donava al raval de Santa Anna que també venien maletes (avui hi ha el turronero).

Seguint per la vorera, tenim una casa ben gran on i havia uns magatzems d’oli de la vídua de l'Antoni Pellicer que, passat els anys es va convertir amb corredor (comissionista d’avellana). Aquí va ser quan s’hi va instal·lar el "Cafè Fortuny" i al seu interior i va tindre el gimnàs del Reus Deportiu, possiblement el senyor,Dr.Joan Domènec Mas, va ser un dels peoners.. En el mateix lloc s’hi instal·là un establiment de teixits "La Argentina" molt emblemàtic que molts hem conegut.

Cal recordar que amb els immobles esmentats va existir també, la rellotgeria "El Regulador", regida per la senyoreta Teresita Groizart, "Sastreria Llort", el senyor Saperas de les màquines d'escriure, gran entusiasta de la fotografia. Seguint amb la "pastisseria Xipell" que més tard va passar a ser de la sra. Vda. Mallafré , denominada "La Confianza" . Finalment va passar a ser propietat del mestre artesà, que es va establir pel seu conte, senyor Pouguet. Mes andavant, va camviar de titular respectant lo de “Pasteleria Pouguet”.

Al costat dos arcades pertanyen al mateix immoble, en una d'elles hi havia una petita botiga que hi venien de tot, des de rellotges fins adobs i (segons anunciava el cartell) "Cepas americanas " . Més tard es convertiria amb la rellotgeria "Casa Freixas”. En un dels diaris "Heraldo de Reus" l’any 1916, el senyor, Melitó Freixas, establert al carrer Major com a joier i rellotger, anunciava que havia comprat el negoci del senyor Rigal, plaça Prim i que l’esmentat senyor, continuava a l’establiment com a operari. Allí "neix" la Casa Freixes de gran renom. Tenia un rellotge a la façana i el públic vianant gaudia d’aquesta avantatge al llarg dels anys, fins fa poc que tenim que alçar la vista per saber l’hora i, també, la temperatura, gràcies a "Coca Cola".

Seguint vorera amunt, es pot llegir un rètol situat en una portalada de ferro, propi d'entitat bancària, que deia "Cunillera", no tenim contancia. En aquest lloc, el senyor Carles Busquets del “Niepce” , procedent de Barcelona, si va instalar .”NIEPCE” es fa mereixedor d´un tracte especial com a “notari” gràfic de la Ciutat hi va establir el seu estudi de fotografia l’any 1926, segueix en plena activitat convinant la maqueteria de juguets. Han canviat moltes vegades el disseny de l'aparador i, també, l’aspecte de l'interior fent coincidir la botiga i "plató" com estudi de fotografia en benefici de la seva modernització.

Aprofitant al màxim, aquesta fotografia, podem llegir "A. Güell" que, per les persianes, que protegeixi del sol, podria tractar-se d'un establiment per la venda de pesca salada o peixateries. L’únic que es coneix, la presència de l'establiment d'ortopèdia, ulleres, etc. propietat del senyor Pujol anomenat "La Cruz Roja", també hi va estar la "Perruqueria Sisquellas" que va tancar, passant a ocupar el seu lloc, l’òptic Torres, també dedicada a la fotografia. Finalment resta ocupat pel modern establiment dedicat a òptiques i aparells d'oïda. És el segon de Reus que pertany a la raó social "OPTIQUES VISIÓ" de l’amic Paco Pallarès.

Les “investigacions” en aquest sentit resulten gairebé difícils, perquè es basen en la memòria i ajuda de postals que ofereixen anuncis comercials o d ´algunes notícies aparegudes en premsa, vol dir que, sempre queda quelcom al tinter.

Però a grans trets hem parlat de l'emblemàtica plaça de Prim de finals del 1800, de quan les senyores anaven vestides amb faldilles llargues fins els peus, togades amb davantal blanc i mocador al cap. Els homes en gorra, boina o bombí. El terra sense pavimentar, un carro amb vela, arrossegat per un ruc, aparcat a la vorera i aquella perruqueria de la família Espasa de la qual, els decendents poden donar fe.

Duc d'Anzame (aZm)