RSS

Notícies

08 d'abril de 2008

La Cara B del Ple de Març del 2008

La cara fosca de la política al descobert

CORI - Oficina de Comunicació

Cada any diuen que per abril gotes a mil. Però aquest Ple del dia 4 d'abril, que en realitat pertocava al mes de març, es tractava d'un tema ben diferent. Va ser un altre d'aquests Plens temàtics que eclipsen altres temes. Es tractava ni més ni menys de la Guerra de l’aigua, coneguda com L’OR BLAU.

Els liders del Front Reusenc i de la CORI en el moment de l'entrega de la bandera 

Foto cedida per reus24.com 

No deixa de ser una incongruència que tres quartes parts del planeta Terra sigui aigua, però ara a Catalunya tenim una deficiència total.

En fi, per una banda ens van aprovar la primera moció de la CORI, que havíem recollit a través de la nostra pàgina web, en l’apartat d’e-mocions, on tots els ciutadans, col.lectius o entitats de Reus, poden enviar-nos les seves propostes i nosaltres les tramitem al Ple.

Aquest cop havíem rebut dues e-mocions que són les que vam exposar:

La primera i més votada a través de la nostra enquesta de la web, fou la d’ubicar una (almenys) pista d’hoquei sobre patins en algun espai públic de Reus. Vaig flipar de que fos aprovada per unanimitat per tots els Grups Municipals. El senyor Verge regidor d’esports feu una esmena dient que l' Ajuntament prepararia això ràpidament, però que ell decidiria en quin espai públic de Reus s'ubicarà aquesta pista de patinatge i segur que pel mes de setembre ja estarà inaugurada.

El senyor Alcalde, feu una intervenció que vaig trobar sincera alhora que irònica dient "veus, Ariel, ja pots estar content home, naltros sempre t’aprovarem les propostes series que ens facis, no pas coses com allò de traslladar la Pedrera, perdó vull dir la Sagrada Família pedra per pedra fins a Reus".

Jo vaig afegir que tant serio era una cosa com l’altra, però en fi, estava orgullosissim de que el Ple ens aprovés per unanimitat (cosa que costa de fer) aquesta moció procedent del Front Reusenc, on alguns dels seus membres es trobaven presents en la sessió plenària. És evident que s’hagués liat molt si no ho haguessin fet.

Tal com deia en un article del Diari de Tarragona sobre aquest fet "Ayer, la propuesta de la CORI tenía el benplácito del Front Reusenc y claro, cualquiera se atreve a negarles en público una mayor promoción del hoquei en la ciudad después de haberles visto cantar desde las gradas del Palau d'Esports. Aprobado y por unanimidad" (publicat el dissabte 5 d´abril del 2008).

Per primer cop a Reus hi haurà una pista d’hoquei municipal. Felicitats!

La següent moció tractava sobre la paralització de les obres de la zona del velòdrom a causa de les esquerdes que han sortit recentment en uns quants edificis de la zona que afecten fins a 350 habitatges.

Aquesta proposta convertida en moció procedia de l'associació de veïns del passeig Prim, els quals des de fa molt de temps, denuncien que s'han tapat tres mines d'aigua que passen pel tram on s'estan edificant pisos a dojo entre el camí vell de Riudoms i el carrer Xavier Gambús. Aquestes mines es veu que no han estat mai desviades i això pot afectar la estructura dels edificis adjacents, Passeig Prim (número 35-37-39-41) de manera que els veïns ténen por de que es produeixi un ensorrament d'aquestes vivendes per culpa de les filtracions d'aigua que pot afectar els seus fonaments i es pot produir un cas semblant al Carmel.

Així doncs a través d'aquesta moció es demanava la paralització de les obres urbanístiques del PEMU 6.6, en tant no es garanteixi per l'Administració competent, responsabilitzant-se de tots els danys presents i futurs, en el cas de que afecti a les 350 vivendes esmentades.

Després també es sol.licitava responsabilitat civil subsidiària de la Generalitat de Catalunya, de tot el que pogués succeir pel tancament d'aquestes mines d'aigua. I també hi havia una petició de investigar sobre si els espais construïts damunt de les mines d'aigua tapades, compleixen normes urbanístiques vigents.

No em va sorprendre gens que l'equip de govern votés en contra d'aquesta moció, però si el fet de que CiU i el PP s'abstinguessin, ja que em pensava que aquestes formacions polítiques, donarien suport a aquesta moció, doncs em semblava que estaven al lloro d'aquests problemes que pateixen els veïns del passeig Prim.

De totes maneres CiU feu un prec de que s'investiguessin l'origen de les esquerdes dels edificis adjacents de la zona del Velòdrom i sembla que a través del prec de CiU i de la moció de la CORI, l’Ajuntament supervisarà l'estat d'aquestes obres i en farà un control.

Em sap greu, per que el President d’aquesta associació de veïns de Reus, el senyor Ramón Peña Bertolin, es trobava present en aquest Ple i va veure com aquesta moció era totalment ignorada pel BPPNIR (Bloc de Partits Polítics No Independents de Reus).

Tornant a la resta del Ple, cal dir que també hi havia una intervenció de la síndica de greuges de Reus, la senyora Misericòrdia Vallès (tieta del diputat Francesc Vallès), que feia un balanç anual sobre el funcionament del Síndic de Greuges de la nostra ciutat. Previament se’ns havia passat un balanç a la Junta de portaveus i es veu que durant el 2007 s’havien tramitat 137 casos, un 30 per cent més que l’any anterior. En la meva intervenció com a Grup Municipal (teníem fins a cinc minuts per a comentar quelcom sobre el funcionament del Síndic de Greuges), vaig comentar que 137 casos a l'any en una ciutat com Reus, era molt poc. Que al nostre despatx teníem deu vegades més queixes que no pas el síndic de greuges, per això vaig dir que potser considerava el despatx del nostre Grup Municipal com una mena de síndic de greuges alternatiu. Després d'elogiar la bona tasca de la senyora Vallès, vaig afegir que potser mancava més recursos i mitjans de difusió per augmentar el nombre de tràmits i que n'hi hauria d'haver 137 casos per setmana, no pas a l'any. I si no era així, era que potser a Reus les coses no anaven tant malament en el fons. I finalment, vaig preguntar quan costava a la ciutat mantenir una entitat com la sindicatura de greuges, per que potser la inversió que s'estava fent ara (malgrat que no fos una SAM) no era la idònia.

Tothom es va prendre el meu discurs com un insult i una manca de respecte cap a la síndica de greuges, primer fou l'alcalde que m'increpà dient del meu discurs que era "brillant alhora que pervers" i després el senyor Ortiz denuncià el fet de que una formació política esperpèntica denunciés el fet de quan costava mantenir la sindicatura de greuges a Reus, sense qüestionar-se quan costava a la ciutat mantenir una formació tan esperpèntica com la CORI.

En fi, quan es va acabar tot això de la sindica de greuges, es va fer una pausa de cinc minuts per acomiadar-la, al igual que les altres formacions polítiques de Reus, vaig saludar a la síndica dient-li que la meva pregunta que havia fet, sobre el cost del síndic, era quelcom que faltava per completar l'informe que ens havia passat dies abans, ella em va respondre "ja pots preguntar el que vulguis".

A diferència del nostre batlle, que estava super-emprenyat per la meva intervenció conyona em va comentar que no entenia com llavors preteníem que ens aprovessin les nostres mocions.

La següent intervenció versava sobre tota això de transpostar aigua de Reus cap a Barcelona, un milió i mig de litres d'aigua, fent un gest de solidaritat cap a Barcelona o qualsevol localitat catalana ( i socialista) que necessiti aigua.

El senyor París regidor de medi ambient ja ens havia convocat al seu despatx per explicar-nos millor lo del tema de l'aigua i que li aprovéssim la moció, per un gest de solidaritat, després ens va afegir que l'aigua que es donava a Barcelona, era l'aigua de pous públics que s'han de rehabilitar i que estan en desús des de fa molt de temps. De manera que ens va explicitar que no es vendria l'aigua a Barcelona, sinó que a canvi de cedir l'aigua, la Generalitat invertiria un milió de euros en habilitat aquesta dotzena de pous d'aigua del terme municipal, ubicats molts d'ells en l'autovia de Bellissens o a l'aeroport de Reus.

Naltros teníem clar, claríssim, que votaríem en contra d'aquesta moció de l'Equip de Govern, que per més inri, es veu que s'havien reunit en un SPA de Miami, cosa que va desmentir totalment l'Alcalde quan ho vam preguntar al Ple.

Així doncs teníem un espai de quinze minuts per a exposar el nostre vot.

CiU i PP havien presentat també dues mocions bastant semblants, sobre el tema de l' aigua, dient que es firmés en contra del conveni de l'ACA, mantenint el recursos hídrics de la ciutat i que s' instés a la Generalitat de Catalunya a fer front a aquesta situació provocada per la sequera i l'escassetat d'aigua a Catalunya. Mentre que el PP demanava al Ple, votar a favor de l'abastiment d'aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona, estudiant la possibilitat de transvasament del riu Roina,.

Jo vaig replicar a les tres mocions presentades pel BPPNIR (Bloc de Partits Polítics No Independents de Reus) i el meu discurs polític fou el següent.

En primer lloc vaig dir que votaria rotundament NO a la moció de l'Equip de Govern, dient que Reus sempre havia patit en el passat grans situacions de sequera i que ningú ens havia ajudat, i que ara no tenim tanta aigua com per cedir-la alegrement a Barcelona, on no paren de tenir fuites d'aigua cada dos per tres, per això allà dalt a l'atril, on vaig fer el discurs vaig llegir la notícia que havia sortit aquell mateix dia a la premsa local (AQUÍ- 4 d'abril del 2008), un article titulat "L´AIGUA ES PERD PER UN GUÈISER on una rebentada havia provocat un espectacular guèiser al barri del Camp de l'Arpa de Barcelona, on l'aigua sortia a gran pressió i arribava a una alçada de 10 metres en plena sequera i època de sancions".

Al parlar sobre aquesta noticia vaig fer incís en que diàriament es veu que es despilfarren milions de litres d'aigua al mar a través de fuites o cabals de manteniment i de cop i volta s'han de fer desalinitzadores per agafar aigua del mar i potabilitzar-la. De manera que sembla que només ens adonem del problema de l'aigua quan tenim la sequera al coll. De manera que sembla ser que tenim un veritable problema de l'aigua gestionat per una mala política, més similar a una república bananera (vaig dir això mirant al senyor Pellicer de CiU que en el Ple anterior m´havia dit que Reus no era cap república bananera), que no pas de un païs mediterrà de la Europa Occidental del segle XXI.

Després vaig comentar al senyor París que hi havia un proverbi d'en Sandokan el famós pirata de Malàsia, on deia "no venguis la pell del tigre abans de caçar-ho" i que això es podia aplicar en aquesta mena de Pla hidrològic encobert que es volia portar a terme a la nostra ciutat. De manera que vaig afegir que en tot l'ambient de la nostra ciutat existia un clam en contra d'aquesta postura de cedir tants litres d'aigua i que de totes les persones amb les quals havia parlat d'aquest tema, només el senyor alcalde i el regidor de medi ambient, només n'estaven a favor.

Arrivbt en aquest punt i per que les coses no fossin tan partidistes, vaig demanar a l'alcalde i a la resta de membres dels Grups Municipals, de que es parlés de fer un referèndum a la nostra ciutat, tal com s'havia fet a Horta de Sant Joan, amb l'afer dels Molins de Vent, a veure si la gent de Reus estaven d'acord o no de fer aquesta cessió tan solidària.

També vaig dir als senyors de CiU i PP, que si us plau deixessin de demanar aigua del riu Roina de França, per que és un dels rius més contaminats d'Europa, el seu traçat passa al voltant de diverses centrals nuclears gales, on no deixen d'abocar residus tòxics, contaminants i radioactius. Després es veu que hi ha diverses normatives del govern gal, que malgrat que deixin banyar, no deixen pescar durant cinquanta anys ni beure aigua d'aquest riu. A més a més hi ha molts restaurants de França que han esborrat els vins del Roina del seu menú, per que el suc del ram pot tenir partícules radioactives i no sé que més.

De manera que vaig demanar al senyor Pellicer i Mallol, que no demanés aigua d'aquest tipus per a la nostra Terra i que busqués una altra alternativa per abastir aigua a Catalunya.

En fi, tot plegat va ser molt juantxi, sobretot quan el senyor Mallol del PP, em va respondre que l'aigua de l'Ebre també passava per centrals nuclears i que la féiem servir a dojo i no passava res, a més em va replicar que això de fer un referèndum popular, per que la gent de Reus opinés sobre això de l'aigua, ho trobava una pèrdua de temps, material i econòmic, i que els ciutadans de Reus ja havien votat els seus partits polítics per que representin els seus interessos.

Ja per acabar, volia comentar les propostes que teníem el nostre Grup Municipal per acabar amb el problema de la sequera, consistia en:

1. Que cada camp de golf de catalunya tingués una desalinitzadora per a regar la gespa.

2. Fer us dels avions d'ICONA per que agafin aigua del manantial de Font Vella o Viladrau, així ens costarà menys que si la comprem embotellada.

3. Convocar als indis xamans de llatinoamèrica que planten i conreen marihuana, per que facin un conjur d'atraure les pluges al nostre país.

4. Demanar als senyors de CiU que facin més rodes de premsa al pantà de Riudecanyes o Siurana, a veure si plou més, tal com va succeir el dia que van fer una roda de premsa al pantà de Riudecanyes on plovia a bots i barrals.

5. Demanar al senyor alcalde, que s'ha sortit amb la seva, en el fet de cedir un milió i mig de litres d'aigua cap a Barcelona, que si és cert que no la vol vendre, al menys que la canvii per un milió i mig de litres de cervesa, així tots els juantxis de Reus tindríem cervesa gratis per tot l'any i fins i tot ens podríem dutxar amb cervesa, que diuen que va molt bé per la pell.

En fi, la política no deixa de ser juantxi. I això dels Plens municipals es la hòstia, ja sabeu que podeu venir a gaudir de un bon espectacle gratuït per part de l'ajuntament, i com a ciutadans de Reus que sou, teniu tot el dret del món a assistir-hi. Us ho passareu pipa, i veureu de primera mà com actuen els polítics de la nostra ciutat, per si més endavant us interessa la política de debò i militar en una formació juantxi o friki. Tot sigui pel bé de la participació ciutadana i que l'abstenció a la nostra ciutat no arribi ni al 3 per cent (que això es un problema que tenen els d'Iniciativa de Reus).

Gràcies per interessar-vos per la política municipal i per llegir-vos cada més la Cara B dels Plens. La cara més fosca de la política.

Atentament

ARIEL ABEL SANTAMARIA MATAS

Regidor i portaveu del Grup Municipal de la Coordinadora Reusenca Independent.