- Portada
- Tele Cori
- Notícies
- Vídeos
- Publicitat
- Agenda
- Galeria
- Documentació
- Opinió i acció
- La cara B del Ple
- Enquestes
- Juantxisme
- Història
- Contacte
- Col·labora
Notícies
Debat juantxi a Canal Reus TV
Van participar-hi els sis partits amb representació municipal
Per a Ariel Santamaria, els polítics que ens governen han viscut d'esquena a la ciutadania durant tota la legislatura
El passat 13 de maig a les 5 de la tarda, les instal·lacions de Canal Reus TV van acollir un debat molt juantxi. En aquest debat celebrat en plena campanya electoral Municipals 2011, hi van participar els candidats a l'alcaldia dels sis partits polítics, que actualment tenen representació municipal.
En un ambient distès i havent arribat tots els candidats a la televisió, el cap de llista del PSC, Lluís Miquel Pérez, va posar bé l'americana al representant d'ICV, Ernest París. Moments després, el director de Canal Reus TV, Francesc Domènech, els convidava a entrar al plató. En acabar de fer-se la foto de família, va començar el debat.
El programa de més de dues hores de durada, es va dividir en quatre blocs temàtics (economia, immigració, capitalitat i preguntes concretes), emetent-se per primera vegada a les 22h, del mateix 13 de maig. El primer en prendre la paraula va ser el líder juantxi Ariel Santamaria, el qual va remarcar que podia ser alcalde qualsevol cap de llista de les onze formacions polítiques que es presentaven a les eleccions, no només els sis que eren allí.
En el primer bloc temàtic dedicat a parlar sobre l'economia local, Santamaria va dir que durant tota la legislatura havia tingut la impressió, que els polítics que governen la ciutat havien viscut d'esquena a la ciutadania i que sembla que es moguin per vies alternatives allunyades a les veritables necessitats. Rotondes que han costat més d'un milió d'euros, el Tecnopark en el sí de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona , la permisió de l'enderrocament per part de l'ajuntament de l'antic palau firal sense consultar-ho a la ciutadania, etc.
Des de la CORI, a banda de desmantelar totalment Innova per canviar-ne l'actual model de gestió, es creu necessari també no invertir tants milions d'euros en obres faraòniques i estar més a l'aguait de les demandes dels ciutadans, com per exemple poder aparcar gratuïtament, feina pels treballadors en atur, ajuts al lloguer, etc.
En la següent intervenció, l'Ariel va comparar l'actual crisi econòmica amb la del crack del 1929. Va argumentar la necessitat de la creació d'una regidoria del Treball i que aquesta col·laborés directament amb les empreses reusenques.
Més endavant, i després de diverses picabaralles i diàlegs entre els diferents representants del BPPNIR, Ariel Santamaria va preguntar al candidat socialista Pérez, que en les últimes legislatures havia fet d'alcalde, si a la ciutat havia tingut un endeutament tan elevat com a l'actualitat. Va remarcar també, el fracàs estrepitós de Metrovacesa i l'enderrocament en un mes d'agost -perquè ningú no se n'adonés- de l'edifici de l'antiga fira de mostres. Malauradament aquestes qüestions no van ser respostes per l'alcalde, perquè es va passar al següent bloc temàtic.
El segon bloc temàtic va estar dedicat a la immigració. Per a Santamaria les polítiques d'immigració dutes a terme per l'ajuntament, han estat practicament d'aparador. Va posar com a exemple la inoperant Comissió de Polítiques d'Immigració, la qual en els darrers quatre anys, només s'havia reunit una desena de vegades.
Com a solució al problema, va apuntar la creació d'una regidoria d'immigració o de nouvinguts. També va reclamar per als immigrants un tracte d'éssers humans, i que el consistori -per tal d'apaivagar falsos rumors- fés públics la relació d'ajuts destinats ajudar a la gent necessitada.
En un darrer punt sobre immigració comentat per l'Ariel, fins i tot hi va estar d'acord el canditat socialista Pérez, la de combatre la possiblitat de què a la societat reusenca, acabi passant un fet semblant ocorregut a l'estat francès. Es va parlar d'invertir en convivència.
Pel que fa al tercer bloc temàtic, Ariel Santamaria va dir que la Cori només rebia ordres de la ciutadania de Reus, de cap altre lloc. En referència a l'estació intermodal del Tren de Gran Velocitat, prevista per construïr-se al sud del terme municipal, va dir que aquesta havia de portar el nom de la ciutat. També va qualificar d'estafa, la ubicació a Perafort de l'actual estació del "Camp de Tarragona".
Des de la Cori sempre s'ha cregut que Reus era Capital (i Tarragona Sucursal). Fins hi tot haviem pensat en proposar un referèndum per demanar la independència de Tarragona, va explicar el líder juantxi. Santamaria va denunciar a més la pèrdua de la clientela comercial que va tenir fa temps la ciutat, degut als embussos de transit, als preus dels aparcaments, etc. Va acabar comentant que era necessari preservar la Festa Major de Reus, i que no podia ser que, segons semblava, estés esponzoritzada pel Corte Inglés de Tarragona. Per acabar, l'Ariel va remarcar la necessitat de defugir de pertànyer a la futura àrea metropolitana de Tarragona, on la capitalitat malauradament l'excercirà Tarragona.
El quart bloc temàtic va servir per posicionar-se en sentit afirmatiu o negatiu, en quatre qüestions molt concretes. Pel que fa al projecte de construcció de dues immenses torres de catorze plantes a la zona del vell hospital de Sant Joan, el candidat de CiU, Carles Pellicer, va opinar negativament tot i haver-se abstingut amb tot el seu grup, el seu dia en el ple municipal. Ariel Santamaria va ser coherent i va manifestar rotundament que NO, que allò era una monstruositat urbanistica i que es podien donar altres usos socials a l'edifici de l'antic hospital.
Una altra qüestió va ser formulada als diferents candidats: "Creu que cal rebaixar els sous de l'alcalde i els regidors de l'ajuntament de Reus?" Excepte per a Ariel Santamaria, que va apuntar arribar al 50% en la rebaixa dels sous, gairebé tota la resta es van agafar a la idea de què havia d'estar adequat al nivell de sous que hi ha en tot el mercat. Per al candidat d'Esquerra, Àngel Cortadellas, va dir que calia mantenir aquest nivell per a acontentar a "persones excel·lents" en l'àmbit públic. Per a Pérez del PSC, que cobra actualment més de 80.000 euros bruts anuals en condició d'alcalde, aquest tema de les retribucions li preocupava poc, va dir. Però que li preocupava per la utilització demagògica que se'n feia.
La següent pregunta va estar centrada en l'opinió que tenien els diferents candidats sobre els carrils bici recentment construïts a la ciutat. En aquest cas, Ariel Santamaria va explicar la seva visió com una maniobra electoral per part per part de l'actual equip de govern, per poder mostrar la ciutat com una de les que té més quilòmetres de carrils bici de tot Catalunya. A més a més va deixar entreveure que s'havia dut a terme l'ampliació d'aquesta infraestructura per tal d'acollir el servei de bicing, un servei que podria costar a les arques municipals la xifra d'uns 600.000 euros, si s'acollia.
La darrera qüestió va estar dedicada a l'esport i al Reus Deportiu. Si calia ajudar econòmicament més, en aquest ambit. L'Ariel va dir que calia ajudar més a l'esport de Reus, i que equips com el Reus Deportiu guanyin "Copa, lliga i champions!"
Per acabar, els diferents candidats a l'alcaldia de la ciutat, durant un minut van demanar el vot als ciutadans. Ariel Santamaria (CORI) va dir que era el moment de canviar l'ajuntament de Reus de dalt a baix, i que no es gestioni d'ara en endavant l'ajuntament com una entitat bancària amb una política més aviat sancionadora, de vinga a pagar impostos. Va repetir que calia reduïr el sou de l'alcalde a la meitat, plantar marihuana a totes les zones verdes, ajudar a la gent en temps de crisi, crear més llocs de treball sigui com sigui, i acabar amb les obres faraòniques que ens han ocasionat tantes despeses i que no agraden a ningú. Va concloure "Voteu a la CORI, ara farem net, o ara o mai! Voteu-me per a ser alcalde!"
En acabar van demanar el vot la resta de representants del BPPNIR. El darrer en fer-ho va ser el candidat del PSC, Lluís Miquel. Pérez va dir que l'avalava la seva gestió reconeguda per tothom, i adreçant-se als seus votants els hi va demanar "humilment" el seu vot per continuar amb la tasca que han fet fins ara.