Opinió i acció

El racó de les cues de pansa. Capítol 12

L’ESTACIO “VELLA” O ESTACION AVENIDA

Qui no recorda l’estació Vella, home,la tenim molts ben present perquè era un punt estratègic de Reus per on hi passaven quantitat de viatgers principalment dels pobles veïns com poden ser La Selva, Alcover, Picamoixons, La Riba, Vilaverd, Montblanc, l’Espluga i tot el recorrido de pobles fins arribar a Lleida. Diariament era un mitjà de comunicació pels que treballaven fora de Reus i els diumenges i festius era el punt d’encontre de sortides dels excursionistes que volien desplaçar-se a les nostres muntanyes combinant els camins per realitzar petites i grans rutes. Quan s’anava a menjar la mona, el tren s’omplia de gom a gom. També n'hi havia molts que al primer tren i a l’últim l’utilitzaven als diumenge ,era un “obligació” que feien molt a gust, doncs resulta que festejaven en aquest pobles i les seves nòvies estaven pendent de la seva arribada i el trist comiat fins el diumenge vinent. També com a conseqüència de la falta de l’automòvil, els trens s’omplien de caçadors que anaven a espantar ocells, el resultat venia a la nit quan arribaven amb les “peces” casades. Alguns no les podien dur i d’altres no en veien cap i tenien que conformar-se amb les que portaven els demes. Un dia de l'any 1956 , va ser conegut per la “gelada dels garrofers”i al primer tren de Lleida que sortia a les 6 del mati només hi havia, el maquinista,el fogoner, el revisor, l'ajudant i quatre excursionistes que vam baixar a Alcover. Els únics que vam viatjar a la sortida de Reus, feia un fred que pelava, molt per sota del zero (ara són amb negatius). Recordo que a Alcover ni es veia un ànima pels carrers i d'alli a peu enfilant pel riu glorieta fins a Mont-ral. Un espectacle que sempre recordarem, temperatures tant baixes que va matar els garrofers, cosa poc habitual en aquest tipus d’arbres, perquè son molt resistents al fred. Com deiem, l’estació Reus Avenida era molt emblemàtica i desenvolupava una gran activitat, tant de arribades com de sortides, era un mitja de transport habitual que utilitzaven els de La Canonja i Tarragona. Sempre va estar en actiu.

Estació inaugurada l’any 1863 i clausurada a tres quart de set de la tarda del dia 3l de Març del 1967 pel reusenc Miquel Serra Gras, últim cap d’estació que va donar la sortida a l’últim tren.

Avui Parc de Sant Jordi on no queda cap record del que va ser, ni un modest monument al ferrocarril, ni una modesta travessa, ni el mes mínim detall com a testimoni de la seva existència, millor dit queda un bocí de mur junt a l’església de Crist Rei (abans, “mare de deu de l’agulla”) docns la primera església va estar ali mateix ubicada aprofitant una de les naua que formaven part de l’estació de mercaderies.