Opinió i acció

El racó de les cues de pansa. Capítol 11

L'any 1815: La primera diligència d'Espanya

L’Any 1815 Reus tenia moltes dificultats en matèria de comunicació i la situació afectava el seu comerç, donat que en aquells temps tenia 35 empreses comercials acreditades a tot Espanya i a l'estranger. La comunicació amb la capital del Principat es feia difícil, tan comercialment com en matèria de viatgers. Els empresaris tenien la necessitat de vetllar pel seus negocis i forçosament tenia que tractar personalment a proveïdors i clients. La mateixa correspondència a efectes de correu no estava de forma adequada i el servei establert només cobria un viatge setmenal.

Un modest galonero (conductor de carruatges), Josep Brunet, molt animat va voler convèncer de que el comerç local es preocupés de la idea i a tal efecte, es va obrir una subscripció a base d'accionistes.

Ben aviat el col·lectiu va veure complerts els seus desitjos establint un servei de transports . Va ser el primer cotxe diligència es es va moure per Espanya. L' 1 de març va fer el primer viatge cobrint un servei de viatgers diari entre Reus i Barcelona i viceversa i el punt de sortida va ser des d'una fonda establerta al carrer de Jesús i va mantindre el servei fins l’any 1865 al inaugurar-se la linea del ferrocarril. L’iniciador de la idea, sense cap mira especulativa, va quedar molt satisfet de l’empresa.

Al 1833, Reus a conseqüència de la guerra civil, va quedar aïllat i mancat de comunicació per la inseguretat de transitar per camins de les diferents xarxes, per tant els cotxes diligència i carruatges, entre Barcelona i València, no podien circular, fins el punt que els transports es feien per la costa via marítima. Va ser precís establir a la carretera Amàlia(Reus-Tarragona), inaugurada pel Rei Ferran 7è, donant-li el nom de la seva esposa. Van tindre d’establir torreons de vigilància, custodiats per forces de la Milícia Nacional per protegir els carruatges, quines despeses van anar a càrrec del comerços reusencs. Ocasió que va propiciar que, una gran majoria de comerços de vins locals, es traslladessin a Tarragona.

El 1817 Reus, havia proposat altres alternatives en vies de comunicació, principiant l’obertura de la carretera directa a Montblanc i més tard, la de Móra d’Ebre, quines contrarietats queden reflectides en un croquis existent a la Diputació Provincial.

Al 1841 l’Ajuntament de Reus ,proposa un trajecte Reus, Marçà i Móra com la linea mes recta. Al mateix any, sent diputat provincial del partit de Falset, Antoni Rodes, va proposar el trajecte de Reus a les Borges, Alforja, Mas de les Moreres, Porrera, Falset y Móra. També es van proposar altres ramals de comunicació que actualment s’han aconseguit.

Al 1865, una vegada acabada la linea ferrea Barcelona-València, es van acabar els serveis de diligències que el comerciants de Reus havia creat el 1815.

A grans trets unes pinzellades de les nostres particulars efemèrides que registra la historia i han deixat petjada, podríem altres exemples com l ‘Aeroport de Reus que, els nostres veïns, posen en tela de judici.

Avui oferim una rèplica de la Diligència que el Març del 1815 va deixant constància per tot Espanya d’un mitjà de comunicació que, en aquesta ocasió es va fer una rèplica de la mateixa en el Coso Blanco del 1957,en motiu de les Festes de Sant Pere i deixem als historiador els pormenors

De la seva historia. És ben cert que el lloc de sortida podia ser que fós el carrer de Jesús, pero també hi ha constància de que la Taverna de Can Boada, era un lloc adequat com establiment públic, apart, a part de no tenir cap relació amb la Diligència(Galera) amb el nom del carrer, és coincidència que tal vegada com a costum dels nostres avis, ha creat certa confusió, en fi...