RSS

La cara B del Ple

06 de novembre de 2009

La Cara B del Ple de novembre del 2009

L'equip de govern pressionà al regidor de la CORI per que retirés la moció anticorrupció

CORI - Oficina de Comunicació

La crònica més juantxi del Ple del 6 de novembre del 2009

 

El sr. Baltasar Garzón 

PLE DEL DIA 6 NOVEMBRE 2009

Aquell Ple Municipal que semblava a simple vista ser curt amb només onze punts en l´ordre del dia, tal com m´esperava fou molt intens i plè de contingut polític.

Va ser una sessió que va durar gairebé quatre hores i després de la informació d´Alcaldia, ja hi havia el primer punt a debatre, que tractava sobre una proposta que havia presentat la CUP (Candidatura de Unitat Popular), al registre del Ajuntament. Una proposta que versava sobra la independència dels Països Catalans.

Així doncs seguint les passes del famós referèndum sobre la independència que havia iniciat el municipi d´Arenys d´Amunt feia uns quants mesos, en el cas de Reus es presentava una moció per a la realització d´una consulta popular sobre la independència, de fer un exercici democràtic front a la coartada de la llibertat d´expressió que representa la Constitució Espanyola i pel Govern Espanyol, com l´acció de la fiscalia de l´Estat que prohibí a l'Ajuntament d´Arenys de Munt la capacitat d´organitzar la consulta esmentada.

En aquesta moció, es demanava convocar una consulta popular abans d´acabar el 2009 amb la següent pregunta: “ Esteu d´acord que els Països Ctalans es constitueixin en un estat lliure, confederal, independent i democràtic?”.

També es demanava de diposar “tota la infraestructura necessària per a la realització d´aquesta consulta popular i trametre una comunicació al Ajuntament d´Arenys de Munt i a la comissió promotora de la consulta popular, felicitant-los per l´exemple de democràcia protagonitzat el passat 13 de setembre del 2009, en dit municipi d´Arenys de Munt”.

Aquesta moció fou entrada al registre municipal el dia 13 de setembre, i durant una junta de Portaveus cel.lebrada el dia 23 d´octubre el nostre alcalde, decidí incloure-la en l´ordre del dia d´aquest Ple del dia 6 de novembre, perque fou sotmessa a votació per tots els Grups Municipals.

Això provocà com una mena de gest oportunista, per part de altres formacions polítiques del Equip del Govern de Reus, com ICV o ERC, on també aprofitaren aquesta sessió plenària per a presentar mocións molt semblants, com el cas d´Esquerra, que s´afegí a la moguda amb una moció d'un text gairebé calcat al de la CUP i ICV va presentar una altra proposta sobre l´autodeterminació.

Així doncs es decidí, llegir el text i debatre les tres mocións de forma seguida durant al inici mateix d´aquest Ple del dia passat dia 6 de novembre.

Jo com a CORI, vaig votar a favor de les tres, felicitant als de la CUP, per haver sigut la primera formació política (encara que sense representació municipal), en presentar dita proposta com la d´Arenys, però vaig recriminar a ERC i ICV, d'oportunistes i “copions” de la forma més “juantxi” que vaig poder, dient-li a la senyora Empar Pont (ERC), que com a ex-professora que era, estava molt mal vist que els alumnes es copiessin els examens, la qual cosa va provocar una rialla general. Despres vaig dir-li al senyor París (ICV) que estava a favor d'un referèndum per l'autodeterminació catalana, però també estava a favor de fer una consulta popular per a la independència de Reus, respecte de Tarragona, sobre la ubicació de un follòdrom a metrovacesa, de treure les zones blaves de Reus o fer un referendum per legalitzar la marihuana.

El senyor Paris em va recriminar de que fes mofa sobre aquests punts tant importants sobre la política del país, i jo li vaig respondre que la CORI estavem a favor de fer qualsevol consulta popular sobre qualsevol tema que inciti i motivi la participació ciutadana, des de tots els seus àmbits.

Com és evident tothom va votar en contra de la moció de la CUP, sobretot quan el senyor Ortiz va dir que el que es demanava en dita moció no es podia fer, perque era anticonstitucional i que anava contra el reglament municipal i no sé que més.

Quelcom semblant van dir els de CiU, de la forma més elegant possible i el senyor Mallol del PP, va fer broma dient que ell ananva en contra de la Independència de Catalunya vers el Estat Espanyol i que es podria canviar el nom de l´avinguda Països Catalans de Reus, per Avenida 14 de julio (el del 1936 es clar, el dia del Alzamiento de Franco), afegint que allò havia sigut com una mena de sugerència del senyor Gallardo (també Regidor del PP de Reus).

No m´enrecordo com van quedar les altres mocions presentades per ERC i ICV, però segur que el PSOE i el PP van votar a totes en contra. No ho sé segur, però no hi va haver cap que guanyés les votacions.

Després de la votació, el senyor Ortiz (tinent alcalde de Reus), em va recriminar que no entenia el fet de que hagués votat a favor de les tres mocións, CUP, ICV i ERC, cosa que trobava totalment incongruent, amb el fet de que “al facebook del senyor Santamaria hi té agregat a un grup polític de ultradreta anomenat Alternativa Española, com amic seu”.

Vaig flipar mandonguilles que el meu facebook sortís en un Ple, li vaig respondre que anava de puto cul per controlar als més de 9000 amics que tinc al facebook, i que malgrat que tinc algun col.laborador, no puc arribar fins a tant. Després li vaig afegir que “jo almenys tinc 9000 amics al facebook i em sembla que vostè senyor Ortiz, no té tants amics com jo al seu facebook”. La qual cosa provocà una rialla general entre la concurrència.

El senyor Ortiz em va respondre que primer que tot ell no tenia cap facebook i en segon lloc, que mai es faria amic de una formació de ultradreta espanyola a dins del seu facebook.

Després es va presentar una nova moció no exenta de discusions i polèmiques que versava sobre INNOVA, concretament en la ampliació de capital de INNOVA GRUP D´EMPRESES MUNICIPALS DE REUS SL, vers la subscripció i desemborsament de participacions.

Una moció amb un contingut que jo considero “estrany” però típic en el funcionament de l'Ajutament de Reus, era una moció molt complicada que gairebé un economista de "prestigi", com el senyor Gallardo del PP o el senyor Oliva de CiU, podien desentranyar. Dita proposta versava sobre el fet de que l´Ajuntament cedia a INNOVA la finca Pich Aguilera ubicada a l´avinguda President Companys (on ara hi ha les urgències de Reus), per a finançar les costes del nou Hospital de Reus, ubicat a l´avinguda Bellisens, destinant dit solar del Pich Aguilera per a usos residencials. O sigui que l´Ajuntament de Reus vol construir pisos, vendrel´s i pagar les obres del nou Hospital. Possiblement es tractarà de blocs de set pisos sense haver-hi cap habitatge de protecció oficial.

Una finca valorada en 13 milions d'euros, i en aquesta moció es demanava aprovar l´augment del capital social de la societat INNOVA SL, en 47 milions 210 mil euros, mitjançant l'emissió de 1391 noves participacions ordinàries i nominatives amb un valor nominal de deu mil euros cadascuna, un texte que finalitzava amb la següent cita: “de manera que la edificació existent està destinada a ser enderrocada”.

Total, que ja tenim a Reus una nova sedera a punt de ser enderrocada per bastir-hi blocs de cases, saturant la zona urbanísitca del centre de Reus, amb edificis de set pisos. Per tant considerant el caleram que s´hi va gastar l´ajuntament no fa gaire en transformar dita sedera abandonada en noves dependències de l'hospital i que ara de cop i volta ho vulguin tirar tot a terra com la Fira de Mostres, per a crear una nova “zona zero” , vaig votar en contra. I més sabent el que volen fer, nous blocs d´alçària polèmica en plè centre de Reus. Tot i que crec que hi ha altre maneres de pagar les obres d'un nou hospital, en gran part finançat per la Generalitat. Tot i que sempre he pensat que havien altres zones millors de Reus per a ubicar el nou hospital, on l´aire es més pur i apartat de soroll del vol dels avions, al contrari del que passa en l´autovia Bellisens. Jo sempre he pensat que un nou hospital de Reus hagués estat millor a la zona nord de Reus, gairebé al voltant de la Boca de la Mina, o a la carretera de Riudoms, en tot aquell solar que hi ha davant del barri Inmaculada. Però bé, qui mana ho ha decidit així fa molt de temps.

A continuació ICV prsentava una proposta sobre la millora en els trens regionals i CiU va demanar declarar 2013 com a any Marià Fortuny a Reus, una moció reusenquista que conmemorava el seu 175è aniversari. Aquí es demanava que s´organitzés una exposició antològica d´obres del pintor, incloent-hi la vicaria i establir un conveni amb l´ajuntament de Roma per al seguiment de conservació de la tomba del Fortuny i la possibilitat del seu trasllat al cementiri de Reus. Dita proposta de CiU va guanyar per unanimitat.

Després va venir el que es podria considerar com la part més “calenta” del Ple, on la CORI vam presentar una moció sobre la retirada de càrrecs imputats en els fets ocorreguts durant el passat Ple del dia 24 de juliol, on un grup de 8 joves de Reus (cinc d'ells menors d´edat) van intentar desplegar una pancarta en el saló de Plens, tot just després d´haver-se celebrat la votació del projecte de la SEDERA. Una manifestació pacífica i en silenci, però que el nostre Alcalde de Reus, va ordenar (i sense avisar-los previament) a la Guardia Urbana desallotjar-los de forma violenta. Tota la ciutadania va poder veure aquests incidents a través de la televisió.

Així doncs amb aquesta moció es demanava de la forma més refinada possible i sense caure en provocacions, la simple retirada dels càrrecs pels “quals ja s´ha imputat a aquestes vuit persones, arrel dels fets ocorreguts al ple de l´ajuntament el 24 de juliol”.

Aquesta moció tenia la seva història, perque el grup de suport als vuit de Reus, ja havien parlat previament amb altres grups municipals perque portessin a terme dita moció al Ple, només Iniciativa, els hi va donar esperances de poder arreglar-lo per les bones parlant amb l´alcalde, prèvia carta adreçada a ell. Però no va resultar, després es va intentar que dita moció es presentés conjuntament com a proposta de resolució entre ICV, CiU i CORI, esperant que el PP, votés a favor. Però tampoc va resultar, despres només vam quedar naltros, l´únic Grup Polític que la vam presentar, perque CiU només es comprometia a votar-la a favor del Ple. El mateix passava amb ICV, que votarien a favor, però que no la presentaria. Típica estratègia del BPPNIR (Bloc de partits polítics no independents de Reus).

Casualment a la Junta de Portaveus, el senyor París em va manifestar que ICV només votaria a favor si elimava una part del text de la moció que hi deïa: “ Davant de l´actitud del Consistori d´obviar les peticions i propostes dels grups opositors, així com la inexistència d´eines i canal de participació, diferents ciutadans es van apropar al Ple per mostrar la seva disconformitat amb l´aprovació d´aquest projecte de la Sedera”. Jo li vaig respondre que allò era una e-moció, o sigui una moció que els de la CORI cediem a la ciutadania per a ser debatudes al Ple, amb el texte íntegre, tal com arrivava a les nostres mans. A més li vaig comentar que lo important de la moció no era el text en sí, sinò quen el que es votava era l´acord general de la retirada dels càrrecs.

Durant el Ple es va repertir lo mateix, marcant-se el “farol” que votaria en contra de dita moció si no canviava el text, a mi em va fer ràbia aquella actitut com de doble joc, que semblava voler quedar bé amb l´alcalde alhora que amb el sector esquerrà dels votants d'ICV. I li vaig dir que no. O la vota tal com està o que no la voti. Vaig demanar a l'alcalde poder consultar amb els nois presents allà mateix entre el públic de la sala de Plens, però el nostre batlle no es va dignar a interrompre una sessió plenària pel que debia considerar una nimietat com aquella. El senyor Pellicer no parava de fer-me gestos de que acceptés l'esmena d'Iniciativa de modificar el text i jo em vaig mantenir a la meva. Finalment el senyor París va cedir i va votar igualment a favor sense modificar aquell text de la moció.

Allò va crear una gran consternació a dins de l´equip de govern tripartit, que no s´esperaven allò del sr París.

PSOE i PP van votar en contra i el senyor Ortiz (regidor de la Guàrdia Urbana) estava que treia fums, acusant als GM que vam votar a favor que anàvem en contra de la dignitat del cos de la Guardia Urbana de Reus i no sé quines bajanades més. Quelcom semblant va afegir l´alcalde que temes d´aquell tipus no es podia debatre en un ple municipal, quan hi havia imputats treballadors de la casa i acusava a tothom d´haver votat a favor de una moció presentada pel GM de la CORI, però que tinguessin en compte de que no l´havia redactat el Regidor Sr Ariel Santamaria. Que darrera de tot això podia haver-hi una mà secreta...

En fí, coses de la política. Fou una llàstima que dita moció no guanyés la votació, perque si el PP s´hagués abstingut, haguessin sigut once vots a favor ( 1 de la CORI, 8 de CiU i 2 de ICV) front als 10 vots del PSOE i s´hagués pogut guanyar. Però el PP donant suport directe a un alcalde socialista (el perqué? Valtros mateixos...) va votar en contra de dita moció. Potser no caldria que s´hagués mullat votant a favor, però votant en contra, els delata totalment com la quarta força política que mana a Reus des de la ombra (a banda del tripartit).

En aquest Ple, els de la CORI, vam presentar una altra moció no exempta de polèmica, que versava sobre la creació d´una comissió d´Anticorrupció Local, on hi participin tots els grups municipals. En aquesta moció entre altres coses es demanava que l´Ajuntament emetés periòdicament un informe genèric sobre la transparència amb la qual actuava, per a tranquilitzar a un sector determinat de la ciutadania reusenca que desconfien dels seus polítics i que temen que pugui sorgir un cas de presumpta corrupció dins de l'Ajuntament de Reus.

Era una moció que podia semblar oportunista i molt juantxi, perque durant aquells dies s´havia destapat tot allò del cas Pretoria de Santa Coloma.

Però a la reunió de Portaveus abans del Ple, em vaig trobar amb la grata sorpresa de que el senyor Alcalde faria una declaració institucional condemnar qualsevol acte de corrupció tant privada com pública vinculat a l´exercici de la política. On ens haviem d´afegir tots els Grups Municipals. Vaig acceptar la proposta del sr Alcalde, de llegir aquest manifest al Ple.

A canvi d´això el senyor Ortiz em va pressionar per que retirés la meva moció, perque en el seu text d'exposició de motius, hi havia una referència sobre que “el cas Pretoria, també havia arrivat fins a la constructora Proinosa, la qual treballa en l´edifici 112 de Reus” i que això segons el seu criteri d´advocat, podia ser un motiu d´acusació indirecte a l´Ajuntament de Reus de corrupció i que no ho podia permetre.

Li vaig comentar que amb aquesta moció no volia acusar al ens municipal de corrupte, sinó d´evitar-ho.

Però el senyor Ortiz en sec va esclatar i es va ficar com un bassilisc, exhortant-me a “que si vols barra lliure, fem barra lliure...tú presentes aquesta moció al Ple Municipal, moció que l´equip de govern et votarem en contra, i pendrem messures penals contra tú, per acusar a l´ajuntament de Reus de pressumpta corrupció, segons dones a entendre en el text d´aquesta moció” quelcom així em va dir el senyor Ortiz i la veritat haig de dir estimat lector, que em va “acollonir” de debò, potser sí que era un gest massa temerari presentar una moció d´aquest tipus sense estudiar els matissos legals fil per randa del seu text. De manera que vaig optar per la prudència, deixant que el senyor Alcalde la retirés de l´ordre del dia a canvi de llegir dit comunicat.

La veritat es que aquell gest em va sorprendre molt, fins ara, si la CORI haviem presentat alguna moció “molesta” les havien retirar de l´ordre del dia, però mai m´havien presionat tant, fins ficar-me la por al cos, amb amenaces de judicis i tribunals. En aquell moment malgrat la meva condició de regidor i portaveu em vaig sentir totalment desprotegit i vaig considerar presentar dita moció més endavant, amb un text que no s´hagués de malinterpretar de cap manera.

Doncs això va ser més o menys el que va passar durant aquest Ple Municipal, més la pregunta que vam fer sobre els radars que fiquen multes de trànsit a la carretera de Tarragona, i que el senyor Ortiz em va respondre que tot allò dels radars es feia per seguretat vial i evitar tants accidents a la carretera de Tarragona.

Amén.