Opinió i acció

Els dimarts, entera't del que passa, amb el Ramon Sans. Capítol 31

Ramon Sans. 79 anys. Casat. Ex-lampista i ara pagès. Apodat a la "mili" com "el rojo". Ex-campió provincial d'atletisme. Té una filla i una fill. Afiliat a la CORI des del 2007. Portaveu de la gent gran i de Medi Ambient del GM de la CORI a l'ajuntament.

Per la tele local coneixem un conjunt de proposits per part dels governants, proposits que tenen un fonament, la vanitat, és facil muntar espectacles de llarga durada, per exemple les festes de Misericòrdia que la sra. Empar Pont ha organitzat, sempre que els diners per pagar-los siguin dels contribuents, és a dir, que no li representi esforç, el que poc costa poc dol.

Espanya ha viscut molts anys d’abundància inimaginable, pels que patirem les conseqüències de la guerra del 36, els vells sabem que la vida té alts i baixos, si el vent bufa de cara és necesari guardar, qualsevula situació es variable, res és etern, l’anyu 1940 menjavem pa de moresc, actualment el pa per molta gent és algo que no té valor.

Per desgràcia el moment de crisi que patim no se li veu una sortida feliç a curt plaç, tal vegada seria convenient estalviar en els actes festius. Anteriorment les festes eren de dos dies com a màxim. Són tant rics per poder permetre aquests luxes?

El govern ens anuncia l’apujada d’impostos si és veritat que serà un 2% sobre l’IVA. Les quantitats que representa són astronòmiques, tal vegada serveixin per pagar els deutes acumulats, però els Ajuntaments tenen d’acceptar les necessitats actuals, i deixar de fer electoralisme, escoltar als ciutadans, demanar que és col.labori, perquè si es pugen els impostos i gastem sense control els resultats poden ser negatius. Es pot viure sense vanitat? Segur que si.

RAMON SANS ORTONEDA

DNI 39742147