La cara B del Ple

La Cara B del Ple de juliol del 2009

És el Ple on l'alcalde i el Paris han quedat més que retratats

El passat Ple Municipal Ordinari celebrat el dia 24 de julio, fou conegut com el “Ple de la Sedera”, també podria ser el Ple dels escombriaires, però la SEDERA, es va emportar tots els números, estimades reusenques i reusencs del meu cor.

Aquell Ple, tenia 16 punts en l’ ordre del dia i ja s’ esperava llarg, tens i molt intens, tal com va succeir. Amb manifestació inclosa i tot el que comporta.

En el fons era un Ple molt juantxi, on entre altres temes s’havia d’ aprovar inicial la constitució del Consorci del Are de la Ronda del passeig Nord de Reus, integrat per l’ Institut Català del Sol i l’ Ajuntament de Reus. Moció a la qual vaig votar totalment en contra, manifestat al senyor Jordi Bergadà (Regidor de urbanisme de ERC), que s’ hauria de suprimir totes les ARES de Reus i resta de Catalonia.

Despres hi havia allò altre de la modificació de crèdits de l’ Ajuntament de Reus, quelcom que vaig interpretar en demanar més crèdits i vaig votar en contra, per què ja estem prou endeutats.

Una de les cireretes del Ple, era la aprovació de les clàusules de la nova contractació del servi públic de Neteja i recollida de residus municipals. Allò que el senyor París (d’ ICV) portava remenant des de feia tant de temps, per concloure l’ obra del seu antecessor, el senyor Daniel Pi. Allò durant els darrers 2 últims anys havia provocat una guerra interna entre sindicats i treballadors de la empresa FCC i la Regidoria de Medi Ambient que semblava ser que volia subdividir la nova contracta de la brossa i acomiadar a gent al carrer (la majoria escombriaires de carrer, els quals segons les males veus, havien ajudat a fer la campanya electoral del PSOE durant les municipals del 2007 i pressumptament s’ havia arribat a un pacte verbal amb el senyor alcalde, que els hi va prometre que si tornava a sortir escollit la Regidoria de Media Ambient ja no la portaria ICV, sinò els propis socialistes, però no va poder ser i per això es va liar la troca entre PSOE i el seu propi sindicat la UGT ).

La CORI vam pendre part en aquest conflicte, simplement ficant-nos a favor del més dèbil, de l'humil treballador a punt de ser acomiadat pel senyor París.

De manera que després de diverses reunions, i conmissions, semblava ser que s’havia acabat arrivant a una entesa entre totes les parts implicades. I vaig votar a favor de dita moció, pel bon funcionament de la ciutat, perque acabessin aquests merders entre brossaires i ajuntament amb sindicats pel mig i perque en dita contracta, es mantinguesin-ampliessin els llocs de treball.

Entre les seves clàusules, s’ intervé també en parcs i jardins com en la resta de via pública i es consolida la neteja vial diaria de Reus i extra-radi per igual.

Després ja veurem com ho gestiona tot això la Regidoria de Medi ambient d’ aquests propers vuit anys (sigui de ICV o de una altra formació política). Però la contracta actual lluny de ser perfecta, adaptada a una ciutat de més de cent mil habitants, semblava ser més bona que l’ anterior. Tampoc cal votar sempre en contra o abstenir-me per sistema. Però em temo que això de la nova contracta de escombraries, no acabi també convertint-se ( a curt o llarg termini) en un altre caramel enverinat i que sigui una nova font de conflictes.

Després va venir la moció de la Sedera, realment un altre capitol de tot aquell culebrot que ha provocat l'alcalde i el Bergadà en nom de l’ Ajuntament de Reus a través de la seva Regidoria de urbanisme, tan nefastament gestionada pel senyor Bergadà, que hauria de dimitir i que ja porta uns quants anys canviant la fesonomía paissatgística de la nostra ciutat. Elsenyor Bergadà és l’ autor entre altres coses del “xurro” que tenim actualment a la plaça llibertat (malgrat que avui en dia ja no hi ha xurreries). I quelcom semblant vol fer al Passeig Misericòrdia amb el Projecte de la Sedera i la Boca de la Mina amb l’ ARE del passeig Nord.

Aquest punt de l'ordre del dia es preveia calent i mogut. Tots els Regidors vam participar a la exposició dels nostres motius. Va haver-hi un rifi i rafe entre el senyor Ortiz (PSOE), el senyor Cervera (CiU) i el senyor Pellicer (CiU).

El senyor Ortiz va començar parlant de que “ al passeig Misercòrdia, també hi tenien dret a viure la gent humil (a través de pisos de protecció oficial que costaràn només 180.000 eurets), no només gent amb pasta i nens de papà ”.

El senyor Pellicer li va demanar que especifiqués a que es referia amb gent amb pasta o “nens de papà”. Afegint que potser “son els senyors que es desplacen per Reus amb un Mercedes d’ultim model”.

Això va ser molt bó, perque resulta que el socialista Eduard Ortiz (tinent alcalde) es veu que s’ ha comprat un Mercedes tecnologia punta i últim model ( tot Reus en va plé això) que ronda els 100.000 euros, no sé si deu costar tant com el vehicle “oficial” no pas particular com el del senyor alcalde que val seixanta un mil eurets, complements a banda.

També els ciutadans de Reus haurien de veure el cotxàs que té el senyor Antón Verge ( regidor d’ esports) que em sembla que és un Volvo, més gran i llarg que un trasantlàntic. Sort que parlem de regidors socialistes. El senyor Pellicer té un flamant BMW però es Convergent. No enganya a ningú. I un servidor té un Opel Agila (que em va costar 10.000 euros l’ any 2004).

Jo com a Regidor i Portaveu de la CORI, sempre a favor d'una causa justa, vaig votar en contra de l'enderrocament de la Sedera per fer-hi blocs fins a 8 pisos. I sort que deien que havien rebaixat el sostre, que en un inici havia de ser planta baixa i 9 pisos.

Total que la Llei de urbanisme del any 1999 (encara vigent avui en dia) no permetia construir més de 2 o 3 plantes d’ alçària, i amb això de la Sedera es fà una modificació puntual perque la promotora Hercesa, dels germans Casacoberta ( valgui la redundància del cognom), hi surtin guanyant i els hi surti a compte aquella presumpta ERE, d’ acomiadament dels antics treballadors de la SEDERA ( despres de comprar-la ), que els hi va costar vora uns 1500 milions de les antigues pessetones.

Així doncs els veïns del Passeig Misercòrdia, es queixen amb raó del mamotreco que l´ajuntament pretén fer a l’ antiga Sedera, sense haver-se´ls escoltat, ni s’ha fet cap estudi de medi ambient, movilitat, saturació urbanística, etc...

De manera que en el Ple Municipal, entre altres coses, vaig sugerir al senyor Bergadà (regidor de urbanisme de ERC) que “s´expropiés l’ antic edifici de la Sedera per a fer una zona verda (no pas follòdrom), un centre cívic pel barri, nous equipaments escolars...etc. I que l’ ajuntament tenia prou recursos per a expropiar allò pagant 6000 eurets, tal com s’ ha fet en altres indrets de Reus i així s’ acabarien els problemes”. Després vaig advertir que la fondària del parking soterrani de 20 metres que es pretén fer, “crearia una altra zona zero com la del parc de Sant Jordi, i moltes de les cases del Passeig Misericòrdia no tenen fonaments i allò podria provocar un desastre com el barri Carmel de Barcelona, perque allò és terreny d’antics barrancs, rieres i moviment de terres”. Fins i tot vaig insinuar que podria perillar “la integritat física del nostre santuari i avui en dia no tenim a cap Gaudí ni a cap Pere Caselles per a reconstruir-ho si s’ ensorra per culpa de la zona zero que es farà al passeig Misericòrdia”. En canvi tenim un “Bergadà”, ens agradi o no el que fà. Potser som injustos amb ell i a lo millor de cara al futur ( d’ aquí cent anys o més) es considerarà com el Gaudí del segle XXI. No dic que sigui bon o mal arquitecte, però creieu-me reusencs del meu cor, que és un pèssim regidor de urbanisme, jo crec que fins i tot el PIRATA (paleta aturat) ho faria millor que ell.

Total que es va procedir a la votació, 14 vots a favor del projecte de la Sedera ( PSOE-ERC,inclòs els d'ICV, que semblava que es volien marcar un farol) i l’ alcalde va un epílog, una mena de sermons d’ aquells que fa quan s’ acaben les votacións, dient que no entenia perque en el Ple de l'any anterior “tots els grups municipals, tots els regidors a excepció de la senyora Teresa Pallarés del GM dels socialistes, que acabava de dimitir, vau votar a favor del canvi de sol industrial a sol urbà residencial, on es plantejava fer pisos fins a 9 plantes i ara en sec de cop i volta, votavem en contra”. Sobretot en aquell Ple del 30 de maig del 2008, on es podia produir “un cas d’ empat de 13 i 13, fent prevaldre el vot de qualitat del senyor alcalde”.

La gent del públic començà a xiular enmig del seu sermò. “i ningú no va dir res –prosseguí- es va aprovar per unanimitat, ni tant sols cap Grup Municipal va demanar que es sotmetés a votació, ni va demanar cap la paraula...”.

Just feu aquestes paraules, per aixecar més el galliner (tal com li agrada fer al nostre alcalde, que es un provocador nat), un grupet de noies i nois de entre el públic asistent, es van col.locar davant del cadiram del Ple, i van intentar desplegar una pancar-ta de la forma més pacífica possible, que em sembla que hi deia “salvem la sedera” mentres s’ intentaven col.locar unes caretes de plàstic color platejat.

Per ordre del alcalde (com no) van entrar els urbanos, com si fossin els hombres de Harrelson o quelcom semblant i després de forcejar amb ells uns cinc o set segons els van desallotjar del Ple. Fou ràpid i net. Un cop perfecte, com en les pel.lícules del James Bond o quelcom semblant.

Durant el rebombori l'alcalde va ordenar “es suspén el Ple, es suspén el Ple...¡tothom quiet!...que ningú es mogui!” amb una veu totalment nerviosa. Gairebé durant tot el seu discurs sobre la SEDERA, vaig notar ( o m’ho va semblar) que fins i tot li tremolaven les cames.

Visto i no visto. Sense poder dir ni piu ni intervenir a favor dels manifestants (tal com vaig intentar fer en el cas de les treballadores de Eulén durant el passat mes de febrer), el Ple es va despejar totalment. I els veïns de la Sedera (la resta) el van abandonar pacíficament.

Després es veu que els manifestants desallotjats, de una forma que es pot considerar “ massa brutal i poc delicada” per part del a Guardia Urbana, pertanyien al col.lectiu Maulets i durant el procés de desallotjament de l'ajuntament, es veu que va haver-hi cops i agressións físiques entre les dues parts i això probablement acabarà en denuncies al jutjat, emeses per Maulets i la Guàrdia Urbana respectivament.

Després el Ple va prosseguir, on tots els Portaveus de la Oposició vam demanar la nostra paraula per a justificar el vot contrari al projecte de la Sedera, per contrastar amb el sermó del senyor alcalde, sobre el vot favorable del any anterior...

No m’ enrecordo el que van dir els altres. Potser el senyor Mallol, que s’ havien decidit a votar en contra, per les quexies de entre la ciutadania que provocava el projecte de la Sedera. Com dient que “rectificar es de sabis”.

Jo vaig afegir que la moció del Ple de l’ any anterior, que havia nomenat l’ alcalde, “era per canviar només el ús del sol industrial a residencial, i que si és cert que allò implicava el que havia dit el senyor alcalde, moció que es va aprovar per asentiment, en el meu cas fou, perque durant aquell Ple del 30 de maig, s’ em va passar per alt aquella moció, perque encara estava consternat i shoquejat per unes fotografies meves que havien aparegut en el Ple anterior del dia 25 d’ abril i el senyor alcalde, no va ordenar actuar a la urbana tal com s’ havia fet amb els nois que s’havien manifestat pacíficament en contra del projecte de la sedera”.

El senyor alcalde em va respondre que simplement s’ havia seguit els articles del ROM municipal encara així, vaig afegir que en “la comissió de urbanisme anterior, on el senyor Bergadà ens ho havia exposat fil per randa, m’ havia abstingut i durant el Ple posterior hagués votat en contra si hagués tingut tota la capacitat psicològica per fer-ho”, per això vaig demanar perdó als meus votants i veïns de la Sedera. Encara que no hagués servit de res, una gota en mig del oceà.

Però encara que el PP i CiU votessin a favor el 30 d’ abril del 2008 i totalment en contra durant el 2009, és un indici que rectificar es de sabis. No pas com els qui manen, que no rectifiquen ni la de tres... i això que jo em pensava que Iniciativa al final s’abstindria o votaria en contra, pels seus principis ideològics.

Després de lo de la SEDERA ( la cosa no s’acabarà aquí, tal com voldria el senyor Alcalde i el senyor Regidor de Urbanisme, perque han guanyat aquesta batalla, però acabaran perdent la guerra...), es va sotmetre a votació la ordenança definitiva de Via Pública, on entre altres barbaritats, prohibeix beure alcohol al carrer i l’ajuntament (prèvia denuncia de la Guardia Urbana) et pot ficar sancións per a faltes lleus de 750 eurets, greus de 1500 eurets i molt greus de fins a 3000 euros de multes. Quelcom inhumà i típic de una dictadura tributària. Per això vaig votar en contra de la nova ordenança de Vía Pública.

Després la CORI vam presentar una moció on es pretenia que el Grup irlandés U2 tingués un passi a la Capsa Gaudí, per la promoció que fan d´en Gaudí arreu del món, amb aquell macroescenari amb forma de la Sagrada Família, demanant també que poguessin fer un concert al terrat de la Capsa Gaudí o del nostre Ajuntament. Després també vam demanar que als plàfons i a la web de la Sagrada Família hi constés que Gaudí és nat a Reus i no només del “Baix Camp”, tal com indiquen en dits llocs. No hi fiquen ni “Reus”, ni “Riudoms”. Tothom va votar en contra d’aquesta moció tan reusenca a excepció de CiU i PP, que van votar a favor de que s’ indiqués “Gaudí nascut a Reus” a la web i als plafóns de ls Sagrada família.

Després vaig presentar una altra moció, on es demanava que el Passeig Misericòrdia fós un lloc protegit per la UNESCO i patrimoni de la humanitat, de forma que no es fés cap altre intervenció urbanística com el Projecte de la Sedera. En aquesta moció vaig demanar també que es portés a terme un manteniment més acurat del seu entorn, del que hi ha avui en dia. Aquí tothom votà en contra, a excepció de PP i CiU que van votar només a favor del darrer punt, que versava sobre el “manteniment més acurat del seu entorn”.

Despres vaig formular preguntes al senyor alcalde, sobre els assessors que tenen tots els Grups Municipals ( a excepció de la CORI), suposadament contractats per INNOVA i el senyor alcalde em va respondre que actualment no hi ha assessors polítics contractats per l’ ajuntament i que la pregunta es trobava mal formulada.

Després vaig preguntar el cost total del cotxe oficial del alcalde, pregunta que vaig formular en el ple de novembre del 2008, on es va dir 61. 273 euros sense complements. I ara em respongué el mateix. De forma que els complements es contracten amb el servei de seguretat que té dit vehícle, detctor de bombes, etc... També li vaig preguntar si es feia servir dit cotxe oficial, només per afers d’ alcaldia o per afers particulars i si també el podien emprar altres regidors. I s´em va respondre que no. Només afers relacionats amb el càrrec d’ alcalde i que els regidors podien disposar d'un altre vehícle amb xofer en cas d’ urgència. Això em va sobtar, perque no sabia que hi havia altres “vehícles oficials” per a Regidors.

Però la pregunta anava deguda a certs rumors infundats o sense infundar, on es parla de que s’ ha vist a cert tinent alcalde, visitant altres comunitats autònomes veïnes, per afers oficials (encara que sigui com a convidat de Festa Major), en un vehicle “oficial de l'ajuntament”, que no era el del senyor alcalde.

En fí, coses de la política. Cadascú fa lo seu. I això dels Plens, cada cop resulta més dinàmic i divertit. Ara sí que realment hi ha participació ciutadana. I això del mític “oasi reusenc” ha passat a la història. ¡Gràcies a Déu o a la Verge de Misericòrdia”. La veritable patrona de la nostra formació política CORI.