Opinió i acció

Els dimarts, entera't del que passa, amb el Ramon Sans. Capítol 27

Ramon Sans. 79 anys. Casat. Ex-lampista i ara pagès. Apodat a la "mili" com "el rojo". Ex-campió provincial d'atletisme. Té una filla i una fill. Afiliat a la CORI des del 2007. Portaveu de la gent gran i de Medi Ambient del GM de la CORI a l'ajuntament.

He llegit l’article d’opinió a la revista municipal “El Mercadal” escrita pel sr. Ortiz, he fet una comparació entre el règim franquista i la “democràcia” socialista i les conclusions són les següents, seré breu:

Reconec que l’Estat no pot fer un habitatge per tothom, però durant la dictadura es feren les cases barates i el Barri Fortuny insuficients per les necessitats del moment, però eren assequibles de veritat. L’habitatge protegit en diversos punts de la ciutat com la Plaça de la Patacada ,mencionat pel sr. Ortiz, li manca l’informació següent: Preu de l’habitatge, m2 construïts, contribució urbana que cobra l’Ajuntament, diners que paga el beneficiari en concepte d’amortització si no es paga al comptat, impost de la brossa, impostos del servei d’aigua, sento dir-lis que el dictador era més democràtic que l’Ajuntament de Reus, facin comparacions.

L’educació era molt peculiar, teníem que saludar als falangistes que compartíem la classe, ens portaven a l’esglesia quan els hi semblava, teníem que cantar l’himne nacional al començar la classe Ç(ara diuen que l’himne no té lletra) no continuo per no espantar-los, però assistíem molts més dies a classe que avui en dia i com que tan sols es podia ensenyar en castellà no existien problemes de nouvinguts. Actualment no comprenc com es pot ésser efectiu amb l’educació després que hem augmentat la població artificialment i els mestres es troben amb alumnes de diferents idiomes. L’Ajuntament ha posat en marxa els espais de “benvinguda”, quants idiomes es parlen en aquests espais? Quantes hores es fan per curs, comparin i opinin sense passions.

En tema de Salut, el gran “dicatdor” de l’Ortiz escriu que les obres del nou hospital tiren endavant, res a dir, però cada dia es veu més gent gran nouvinguts que necessitaran l’hospital per curar-los. Conec un individu que l’han operat de càncer, li han posat una ròtula al genoll, obstrucció intestinal post-operatòria, inflamació o infecció arterial, l’han d’operar de catarates als dos ulls, com a mínim vuit mesos d’espera. Tal vegada l’hospital sigui petit?

Al final em pregunto si valia la pena jugar-se el físic contra el Franco? Vaig fer el servei militar l’any 50, al cuartel del Bruch a Barcelona i era conegut amb el sobrenom del “rojo”, repeteixo, valia la pena jugar-se el físic contra Franco? Si que valia la pena perquè algun dia serem un país democràtic, no podem perdre l’esperança.

RAMON SANS ORTONEDA

DNI 39742147