La cara B del Ple

La Cara B del Ple de gener del 2009

Aquest darrer Ple Municipal, amb els seus 10 punts de l’ ordre semblava ser un dels més curts de l’any, però irònicament fou un Ple Ordinari bastant llarg, intens i que va durar gairebé cinc horetes seguides.

Hi havia unes quantes qüestións polítiques que s’ havien de tractar que tenien un rera fons bastant morbós, on tothom es podia explaiar amb el seu discurs polític serio, juantxi o friki.

Un dels punts que més es va debatre on tots els portaveus van ficar la seva cullarada, fou el de la aprovació de la sol.licitud d’ inclusió de diverses obres municipals al Fons Estatal de Inversió local, on aquí s’ havia filat tan prim, que es demanaven 19 mil.lioms de euros, per donar feina a 450 persones. Això consistia en ampliació de Cal Massó, remodelació de diversos centres cívics i escoles de Reus, inclós l´IMFE Mas Carandell , projectes de millores de paviment de diversos carrers de la ciutat etc...

La oposició del BPPNIR en teoria s’ havia d’ abstindre o votar totalment en contra, però el veritable Alcalde de Reus, el senyor Ortiz els va convencer perque votessin a favor, dient que aquest 19 milions de euros s’invertirien en tots els punts de la ciutat on calguessin, des de el Barri Montserrat fins el Gaudí. Total els hi va vendre la moto, perque tots sabem que la nostra ciutat té altres mancances més importants que les que plantejava l’ equip de Govern per a demanar els 19 milions de euros procedents de Fons Estatal de inversió. Suposant que hi hagués una total transparència en el seguiment de les obres i les inversions de tot aquest caleram.

Jo vaig senyalar uns quants punts negres de tota aquesta inversió, com el fet de la implantació de la maleïda xarxa de recollida pneumàtica als carrers Riudoms i Mare Moles, que tantes molèsties i queixes provoquen als veïns que les han de patir, on s’ havia de invertir un mil.lió vuitanta nou mil euros per fer nous caus de rates a la nostra ciutat. Sembla que darrerament hi hagi la tendència a dins de la nostra ciutat, de carregar-se els coloms i substituïnt-los per rates de clavegueram.

Després també vaig denunciar el fet de la remodelació del antic Mas Carandell, que s´havia d’ invertir un tanto semblant, perque volen ficar ascensor, en un edifici de fà 200 anys i que en els darrers vint anys ja s´ha rehabilitat 3 cops per dintre (els mateixos alumnes del Mas Carandell). Això potser es perque algun càrrec municipal es cansa molt de pujar les escales fins al seu despatx ¿i per això ens hem de gastar 784 mil euros?

I després hi havia l´adequació de l´enllumnenat públic del casc antic i del segón cinturó de la ciutat de Reus. Que costava també un bon pico, gairebé dos milions de euros. Sense tenir en compte la recuperació de les antigues faroles de Reus, que van ser expoliades en temps del franquisme pel cabilde Tarragoní i ara es troben adornant les Rambles de Tarragona. Faroles històriques de la nostra ciutat, que s’haurien de recuperar quan abans millor.

Tot això més el fet que gastar-se 19 milions de euros, o sigui tres mil cent cinquanta quatre milions de les antigues pesetes, per a donar feina només a 438 persones, durant aquest any 2009 (suposo que amb els materials inclosos), vaig trobar molta inversió milionària, per donar tan poca feina en temps de crisi, aquest era el argument principal d’ aquesta moció DONAR FEINA A 438 persones (de Reus???). Si amb aquesta inversió de 19 milions de euros hagués servit per a crear 5000 llocs de treball com a mínim durant aquest 2009, encara hagués votat a favor, però com que no era així, em vaig abstenir amb tota la energia positiva del Món.

Altres mocións que portaven cues eren les del partit socialista i ICV, sobre la situació de Gaza. Eren unes mociós bastant hipòcrites amb el conflicte israelià i amb els veritables votants d’ esquerres d’ aquests partits.

La moció socialista es va transformar en una proposta de resolució, en una mena de comunicat públic on tots els Portaveus Municipals hi havia d’ estar d’ acord, on es condemnava enèrgicament l’ abast del conflicte de Gaza, de manera que tots els ciutadans israelians i palestins tenen dret a viure en pau, exigint l’aturada de hostilitats, el diàleg i la negociació com a via única per a solucionar el conflicte, etc...

Jo a Portaveus vaig demanar que es fiqués un altre punt on des de l´Ajuntament de Reus s’ exigís al senyor Zapatero que Espanya deixés de vendre armes a Israel ( i milió i mig d’ euros durant el primer semestre del 2008) i a qualsevol altre país de Món. Punt que no es va ficar en aquesta Declaració tan institucional. Jo vaig denunciar-ho al Ple “in voce”, que estava d’ acord amb la declaració instucional de la Junta de Portaveus, però em faltava aquest darrer punt tant interessant, per això no la vaig signar, perque per part del partit socialista, ho trobava totalment hipòcrita.

El senyor París de ICV em sembla que tampoc ho va signar, perque a continuació es volia penjar la medalla de cara als seus votants de presentar una altra moció on entre altres punts demanava que Espanya aturés els comerç d’ armes amb Israel i volia exigir al Govern de la Generalitat suspengués qualsevol acord comercial amb Israel. Per aquest i diversos motius vaig comunicar al senyor París que el seu Grup Municipal patia de esquizofrènia política i que votaria a favor de la moció si plegava de l´Equip de Govern, per a donar a entendre si era capaç de lluitar fins el final, per aturar el conflicte de Gaza. Ell em va respondre que qui patia esquizofrènia política era jo no pas ell (on l´Alcalde va interrompre el seu discurs) i va retirar el punt de exigir que el Govern de la Generalitat suspengui com a mesura de pressió els acords comerciarls amb Israel. O sigui exigir-se a ells mateixos (ICV que forma part del tripartit) fer això, ho vaig trobar bastant hipòcrita de cara als seus votants. Era com un rentat de la mala conciència, de donar suport al Govern de Zapatero y fer pacte de Govern amb els sociates de Catalunya. I encara així em vaig abstenir a la moció presentada pel senyor París, en canvi ERC i PSC li van votar en contra. En fí, contradiccións de la política municipal.

Una altra moció per passar-s´ho pipa, fou la que presentà CiU junt al PP, per la suspensió de l´ARE de Reus. Aquí em vaig afegir i vaig votar a favor d’ aquesta moció tan beneficiosa pel futur urbanístic del nord de la nostra ciutat. De manera que en tiri enrera tot això del ARE que es pretén fer a Reus. Jo vaig fer servir el meu discurs típic juantxi, on vaig comentar entre altres coses que això del nom de ARE, em sugeria a una associació o col.lectiu reusenc, amb el nom de Agrupació Reusenca Especulativa (ARE) i el senyor Perez s´em va llençar directament a la iugular, preguntant-me si amb això de entitat “especulativa” em referia a algún grup polític determinat de l´equip del govern, de manera que si era així, el senyor Bergadà (regidor de urbanisme de ERC) empendria accións legals contra la meva persona.

Jo vaig dir que no, simplement em referia a una entitat imaginaria reusenca que duïa aquest nom, no pas al senyor Bergadà que forma part de ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) enlloc del ARE (agrupació reusenca especulativa), una entitat totalment inexistent, fruït de la meva imaginació “juantxi”. Així ho vaig deixar clar al senyor Perez, qui em va comentar “s’ ha lliurat pels pels de que el senyor Bergadà emprengui accions legals contra vosté”.

Encara no sé per quin motiu m’ho va comentar tot això.

Despres es van trajinar les dues mocións de la CORI:

La pri,era versava sobre la rehabilitació i tancament urgents del parking de la plaça del PRIM, degut al seu estat de degradació. Aquí no hi ha cap tipus d’ accés pels minusvàlids, les sortides de emergència estan tapiades i en general ha estat molts anys deixat de la mà de Deu. El parquing en sí es de propiepat municipal, però ho gestiona la empresa concessionària Interparking Hispània..

Això provoca moltes molesties als usuaris, i dona molt mala imatge de la nostra ciutat als forasters que venen a comprar al centre o a les Companyies de teatre que actuen al teatre Fortuny i han d’ aparcar al nostre estimat parquing de la plaça del Prim.

Aquesta moció fou votada totalment en contra, malgrat que em sembla que algun grup municipal de la oposició es va abstenir. I el senyor París va respondre que l’ ajuntament ja havia prés messures a través de la empresa concesionària perque es fés una rehabilitació el més aviat possible.

La cuestió era que el nostre Grup Municipal ens voliem deslliurar de qualsevol responsabilitat política si en sec passa alguna desgràcia en aquest parquing, que actualment no compleix cap normativa de seguretat i d’ accés als minusvàlids, vigent.

Adamés no entenc perque el senyor París (ICV) a través de la seva Regidoria de Medi Ambient es dedica a ficar traves a diversos locals comercials de Reus (molts de ells dedicats al camp de la hosteleria), perque no compleixen la normativa mínima de seguretat e higiene, sortides de fum, emergència, nivell de decibels, accés als minusvàlids etc... i en canvi a aquests senyors que gestionen el parquing de la plaça del Prim, gairebé fins ara no els hi ha dit rés. Per lògica hauria d’ estar tancat des de fa molt de temps fins que no es portés a terme la seva rehabilitació com Deu mana.

La nostra segona moció versava sobre el fet de que a Reus es cel.lebri la festivitat de Sant Canut de forma oficial, demanant que aquest esdeveniment que es produeix cada 19 de gener formi part del calendari d’actes festius de la nostra ciutat i que Reus s’ agermani amb altres localitats on també es cel.lebri el dia de Sant Canut.

També en aquesta moció demanavem que això es portés a terme a la plaça del Prim i que a la llarga s’ habilités un espai públic on els devots de San Canut puguin fer les seves ofrenes sense molestar ni ser molestats per ningú.

Després també demanavem que l’ ajuntament fés tots els tràmits pertinents per a recolçar a tots els àmbits del sector lúdic cannavic com a moviment permissiu internacional, on es contempli la eliminació de les multes, la derogació de tractats sobre drogues tobes de la ONU, la reivindicació del auto-cultiu, permisivitat de clubs socials de fumadors i la prevenció dels seus riscos de consum.

En aquesta moció tothom hi va votar en contra i ningú va fer cap explicació del seu vot, no esmentar o canviar algun punt, etc...ni tant se vols INICIATIVA VERDS.

Durant el transcurs d’ aquest Ple, l’ Alcalde va ordenar a la Guardia Urbana que desallotjés del saló de Plens als membres de la CORI, que van aplaudir diversos cops la meva intervenció, dient que no es podia donar mostres d’ emoció en plena sessió plenària.

També vaig fer una pregunta sobre les zones blaves, era una continuació de la pregunta que vam presentar al Ple de novembre, sobre el fet de que els vigilants de zona blava no tenen autoritat legal per denunciar, ja que ho ha de fer un agent de la autoritat, com un guardia urbano, on ha de ficar el seu número de placa.

El senyor Ortiz, amb el seu carisme habitual em va respondre que jo estava mal asesorat per formular aquesta pregunta i que els senyors que m’ asessoren, eren ex treballadors de l’ AMERSAM, acomiadats per la empresa anys enrera i que ara a través meu busquen la forma de venjar-se. I em va sugerir que parlés amb els vigilants de pàrking que porten divuit o vint anys treballant per la empresa sense cap problema, perque a través de ells veuria, que tot es fa com és degut. Després em va aclarir que les sancións no les ficaven els vigilants d´AMERSAM, sinò que les fica ell mateix.

També vaig preguntar al senyor Magrazó (PSC) regidor de vía pública, sobre el preu dels bitllest d’autobús, denunciant el fet, de que el preu de la gasolina i gasoil havia baixat en els darrers mesos i el preu dels bitllets seguien sent els mateixos.

L´home s’ hem va ficar com una moto, dient que desde el 2007, el preu del bitllet del autobús urbà no havia pujat gens, mantenint-se a 1,10 eurets i que considerava que era una vergonaya que preguntés això, perque l’ ajuntament també pensa en la tercera edat que cada dia son usuaris dels autobusos urbans i no sé que més. Es evident que no em va respondre la pregunta que li vaig formular. No em va dir, perque no baixaven el preu dels bitllets, tal com baixava el preu de la gasolina...

En fí, coses d’ aquest ajuntament governat pel BPPNIR (Bloc de partits polítics no independents de Reus).

Els plens son una pasada. No sabeu lo orgullós que em sento de participar de ple en el debat polític de la ciutat, donant jo la cara directament, sense cap pseudònim per internet ni tirant la pedra amagant la mà. Em sento orgullós i feliç de que el senyor Perez, ja m’ hagi amenaçat de demandar-me diver-sos cops des de que soc regidor, de que no em permeti entrar al Consell Administratiu de INNOVA SL per motius polítics que no acabo d’ entendre, que el Síndic de Greujes de Catalunya em dongui la raó, també m’omple encara de més orgull dels canvis dràstics que s’han produït en el funcionament del plenari, desde que la CORIhem entrat a dins del Ajuntament, fent oposició com Deu mana a través de la nostra filosofia juantxi.

Darrerament noto com els fonaments polítics i socials de la ciutat comencen a tremolar i tal com van les coses, la CORI guanyarà les eleccións pel 2011. ¡VISCA LA CIUTAT DE REUS, VISCA LA CORI! DELENDA EST TARRAGONA.