Opinió i acció

El racó de les cues de pansa. Capítol 3

KURSAAL, UN CINE EMBLEMÀTIC . Pel Duc d'Anzame (aZm)

Benvulguts internatutes, el proposit de les meva modesta col-laboració es per fer postulat per la meva Ciutat, donant a conèixer les anècdotes que formen part de la Història Local, no vol dir que, de tant en tant, na deixem anar alguna de fresca, precisament per refrescar als nostres dirigents, presents i ausents. Si podeu passar una estona distreta, ja em dono per satisfet.

4.- KURSAAL, UN CINE EMBLEMÀTIC

La inauguració no la podem precisar, però com a dates aproximades tenim que al mateix lloc i havia un cinema anomenat “Sala Reus” que va restar en actiu fins, el 27 de juliol del 1908, per traslladan-ça mes tard, desenvolupant la mateixa activitat, al raval de Santa Anna, com molts hem conegut a pesar dels anys transcorreguts. Avui no en queda ni rastre, només un carrer que comunica el raval de Santa Anna amb el carrer de l’Amargura. En altra ocasió parlarem de la Sala Reus i el seu anecdotari

Sembla que desprès d’un període de temps no massa llarg, va ser enderrocat el local del vell cinema, procedint a la construcció d'unes noves instal·lacions que comprenien des del desaparegut “picadero” (pertanyen al Quartel de Cavalleria) fins la cantonada del carrer Amargura. En aquest indret si va construir, de nova planta, el que seria el Cine Kursaal. Una sala de projeccions moderna molt ben distribuïda per millorar-la en tots els sentits i aconseguir unes instal·lacions modernes per donar mes categoria a una Ciutat com Reus, aconseguint un públic mes selecte d’acord amb el temps. Mes selecte que altres cinemas mes popular que, amb els anys van anar desapareixen. La comoditat i el preu de les llotges intentaven fer una mica de selecció.

Les millor epoques del Kursaal, sempre seran recordades.

Els diumenges, com exemple, eren moltes les famílies i parelles de nuvis que i tenien un abonament fitxo, quasi be, tot l’any. Els dies feiners, si be era numerat, podria considerar un símil de "barra lliure" en el sentit que, una vegada començada la pel·lícula i el públic, ocupava els seus seients, mitjançant "acomodadors" equipats en llanternes, per conduir al públic que arribava endarrerit que a la llotja, a la vegada, com agraïment pel “servei”, donaven quelcom de propina.

La sala restava distribuïda amb tres nivells, la part alta (general) tenia seients i a més, a les parts laterals de cada costat de la sala i havia uns seients anomenats "llunetes" que suposava una forma molt practica d'aprofitar el lloc, donant una visió molt aconseguida per contemplar la pantalla.

El segon nivell, estava situat sota de l'anterior i formava un petit, pati de butaques bastant espaiós que, generalment, els diumenges estava concorregut de parelles de nuvis que, mentre durava la sessió de cinema, aprofitant la foscor, restaven molt distrets i no s’ha entenien de "feina". Fins i tot, en ocasions, "l'acomodador" tenia que cridar l'atenció amb alguna parella. Els dies feiners, en aquest mateix sector, estava molt concorregut de nuvis en general i "parelles" en particular que utilitzaven com a "punt d'encontre". Plegats s'entretenien amb el que tenien mes a mà i de tant en tant, semblava que mengessin cargols (pel fet de xuclar) Els “acomodadors”, en ocasions, tenien que posar “ordre” i sobre tot, mantindre el silenci..

El sector que comprenia el pati de butaques, era molt mes tranquil, cuidant les formes i maneres de comportament per donar una imatge de serietat.

La data que es van donar per finalitzades les projeccions es podria situar als anys 80 i com a cosa curiosa direm que la butaca de platea valia 3o pessetes; amfiteatre 25 i general 15, feien dos sessions, de tarda i de nit.

Un dels films, diem-ne, mes sonat que va portar mes rebombori va ser la pel·lícula "Gilda" que eren protagonistes, Rita Hayword i Glend Ford. A les hores, eren considerat "porno dur" tant era així que van començar a fer corre acudits. Un d’ells era que “.. i havia un home que anava a totes les sessions" i pregunta-li, el perquè?, responia: " Mira quan la Gilda comença a despullar-se (a mode de strip-tis), passa un tren i ens quedem en les ganes de veure la resta, espero, que alguna vegada el tren porti retràs i tinguem ocasió de veure quelcom mes ". També un altre deien ".. que una dona al final de cada sessió passava "revista" entre les files de butaques com si hagués perdut quelcom. Al preguntar-li per aquell desfici, va respondre ".. Mira recullo tots els botons de bragueta que cauen per terra". Recordem que en aquells temps, les braguetes dels pantalons, no tenien cremallera duien una renglera de botons i, està clar, amb la "pressió" pels efectes de l'obra, es desprenien els botons i saltaven. Analitzat des d'ara, ere un film per guarderies infantils. Es dona el cas que un grup d’amics que dominaven les tècniques de la fotografia, va fer una composició amb un cos nu de dona i li van plantificar la cara de la Rita Hayword i veien les fotos a 1 pesseta. Van tindre molt d’exit.

El cine Kurssal va ser un cine molt aconseguit que va complaure al públic en tot, però com altres edificis, va sucumbir davant la piqueta especuladora, però, el record ha quedat i les anècdotes també.

La sala de Cinema tenia un valor afegit el Bar Kursaal, quan a la meitat de la sessió, (mitja part, quan feien dues pelicules, “imagenes” i “nodo”) el públic aprofitava per fer un descans i pendra un refresc, comprava caramel, cacahuet,etc, o també aprofitava el carretó de llaminadures del senyor Chacon, que durant tants anys va cobrir, aquell punt de venda, amb el seu carretó, el sector de Campaneret ,cantonada carrer Llovera.

La sala de Cinema tenia un valor afegit el Bar Kursaal, quan a la meitat de la sessió, (mitja part, quan feien dues pelicules, “imagenes” i “nodo”) el públic aprofitava per fer un descans i pendra un refresc, comprava caramel, cacahuet,etc, o també aprofitava el carretó de llaminadures del senyor Chacon, que durant tants anys va cobrir, aquell punt de venda, amb el seu carretó, el sector de Campaneret ,cantonada carrer Llovera.

ns i pendra un refresc, comprava caramel, cacahuet,etc, o també aprofitava el carretó de llaminadures del senyor Chacon, que durant tants anys va cobrir, aquell punt de venda, amb el seu carretó, el sector de Campaneret ,cantonada carrer Llovera.