Opinió i acció

Els dimarts, entera't del que passa, amb el Ramon Sans. Capítol 14

Ramon Sans. 79 anys. Casat. Ex-lampista i ara pagès. Apodat a la "mili" com "el rojo". Ex-campió provincial d'atletisme. Té una filla i una fill. Afiliat a la CORI des del 2007. Portaveu de la gent gran i de Medi Ambient del GM de la CORI a l'ajuntament.

S'acaba l'any i persones que han estat escollides democraticament per governar el nostre païs anuncien projectes meravellosos que diuen solucionaran la crisi que pateix el món i que ens afecta. Aquests senyors ignoren el que ha estat el fonament del benestar de la humanitat: treball físic, investigació, el valor de la paraula, l'esforç sense límits.

Temps llunyans les màquines mogudes pel vapor o l'electricitat alliberaven a l'home de l'esforç físic, al temps que milloraren la productivitat fent possible l'abaratiment dels objectes fab ricats. Havia començat la societat del consum?

Havia començat l'unió del treball i l'estudi, era necessari investigar per millorar la qualitat de vida, millorar el transport, la sanitat, l'educació, etc. Invertir diners en aquestes activitat suposava dominar l'economia, es tenia que produir més quantitats, més barato, més ràpid, rebaixant costos. Més persones disfrutarien dels avenços.

Un dels valors més preuats era el valor de la paraula donada, el compromís segellat amb una simple encaixada de mans feia que qualsevol tracte comercial fos d'obligat compliment, qui no complia era relegat de les llotges, fires, mercats, etc. La paraula era fonamental a qualsevol àmbit de la vida.

Mitjançant l'esofrç qualsevulga persona intentava conseguir el que creia més convenient pel benestar de la família, tots els components hi participaven, on era més palès, era a la pagesia, la varietat de treballs feia que del més jove al de més edat tinguéssin el lloc adecuat a l'entremat productiu.

Sembla que no interessa conèixer els valors abans esmentats, no es compleix la paraula donada, el que avui és blanc demà serà negre i donen unes expliacions que fan pensar. Si aquest sr. fos responsable dels diners que disposa, ocuparia el lloc de responsabilitat que exerceix?

Per fer-se simpàtics els governants estan obligats a transmetre l'esperança de cosneguir el màxim de beneficis amb un esforç inexistent, és a dir, la pagaran els altres.

S'ofereixen diners en quantitats milionaries que faran que tornem a viure pel damunt de les nostres possibilitats i després que no seria millor reconèixer que algo ha fallat? i el viure del "cuento" té uns límits? Si invertim en infraestructures, investigació, educació, farà possible que a llarg termini recollim els fruits del nostre esforç?

Els hi asseguro que existeixen persones que viuen del seu treball, que no necessiten anar cada cap de setmana a l'extranger, que necessiten poc per viure, que han apartat la vanitat de la seva vida, que no necessiten vestir-se amb roba de marca, i de veritat són feliços, perquè simplement ténen amics.

RAMON SANS ORTONEDA

DNI 39742147