Opinió i acció

Els dimarts, entera't del que passa, amb el Ramon Sans. Capítol 8

Ramon Sans. 79 anys. Casat. Ex-lampista i ara pagès. Apodat a la "mili" com "el rojo". Ex-campió provincial d'atletisme. Té una filla i una fill. Afiliat a la CORI des del 2007. Portaveu de la gent gran i de Medi Ambient del GM de la CORI a l'ajuntament.

Contínuament ens diuen que som el vuitè país més ric del món, no sé qui decideix aquestes coses, tampoc sé quina base científica es fa servir per afirmar aquest ordre econòmic mundial, em sembla que alguna cosa no s’ajusta a la realitat.

Escolto la ràdio molt sovint, dia si i dia també, ens comuniquen que els trens de rodalies de Barcelona pateixen avaries amb les conseqüents molèsties per als ciutadans, i fa temps que dura aquesta anomalia, si tant rics som podrien solucionar aquests problemes? Els viatgers ho agraïrien.

Són les 15 hores i 22 minuts per TV3 i m’entero que les universitats no contractaran més professors per culpa de la crisi. Un país que pren aquestes decisions o té les universitats en estat òptim i poden resistir o aquest vuitè lloc de riquesa mundial li falta un zero a la dreta. Opinin vostès.

Les empreses instalades a l’estat amb noms extrangers són de capital nacional i els hi han posat noms “originals” per fer bonic o simplement són originàries d’altres països amb patents extrangeres i es dediquen al mutantge amb mà d’obra local, i quan creuen convenient poden desaparèixer deixant els treballadors a l’atur, és a dir, part del teixit industrial no hi tenim res a decidir, el que faria que aquesta riquesa hi fós de pas.

Diuen que els governs més rics del món, i els que poden millorar, es reuniran pròximament i el sr.Zapatero mai hi consta, tal vegada i sigui convidat gràcies als bons oficis dels francesos. Si fós cert que tenim tants diners és molt estrany que deixin al sr.ZP al marge, no serà que la maquineta de sumar està espatllada i com li passa al trsitament desaparegut gran humorista català Joan Capri li salten els zeros de tres en tres.

Recordo que al començament del turisme a les nostres contrades, es construïen edificis a marxes forçades, els obrers feien jorandes d’onze hores, les hores de treball extra es cobraven amb l’afegit del 50% dels impostos que no es pagaven a la seguretat social, a canvi de l’esforç, es respirava seguretat econòmica, era el fruit del treball, tot funcionava a la perfecció, tenint en compte les pretensions dels treballadors. Un dia però, un polític il.luminat va decidir que s’havia donat un pas endavant i havíem entrat a Europa, teniem que corregir la imatge que donavem als turistes, semblavem un poble esclau del treball, decretaren que no es podien fer hores extra i a les sis de la tarda els tallers tancats i a disfrutar. Al arribar el dissabte dia de cobrar la setmanada era la real, aquest decret va durar dos setmanes, sense investigació, estudis, treball i esforç la riquesa no té fonament. Serà possible que aquest vuitè lloc que ens dóna no sé qui té els peus de fang?

El temps dirà quina és la nostra realitat econòmica. Tan que diuen els qui manen que Reus és una ciutat de referència amb l’Hospital Sant Joan, i aquest, em retrassà la visita hospitalària tres mesos. Actualment per una visita al oculista són set mesos d’espera, el temps deixarà les coses al seu lloc. Personalment els diré per l’experiència que dónen els anys que confiïn amb l’esforç, el treball i l’estalvi, per més que l’autoritat de torn ens digui que som rics, concretament la vuitena potència econòmica mundial.

RAMON SANS ORTONEDA

DNI 39742147