Opinió i acció

Els dimarts, entera't del que passa, amb el Ramon Sans. Capítol 6

Ramon Sans. 79 anys. Casat. Ex-lampista i ara pagès. Apodat a la "mili" com "el rojo". Ex-campió provincial d'atletisme. Té una filla i una fill. Afiliat a la CORI des del 2007. Portaveu de la gent gran i de Medi Ambient del GM de la CORI a l'ajuntament.

Sempre he cregut que la cultura és la base o fonament de la riquesa d'un poble. L'ignorància és el fonament de la pobresa, qualsevol governant honest té l'obligació de passar a disposició del poble els mitjans màxims possibles perquè els nostres infants rebin l'ensenyament bàsic per desenvolupar la seva inteligència. Aquests coneixements deuen començar a l'escola i a la família, tanmateix un poble culte deu honorar qui té l'encàrrec de realitzar aquest treball: els mestres.

A nivell local, a més de l'alcalde, deuen ser responsables d'aquesta missió els regidors d'ensenyament i cultura, prioritzant la construcció d'escoles per davant d'altre manifestació cultural. Em sembla que el llegir, l'escriure i l'aritmètica pot condicionar el futur dels ciutadans.

Per desgràcia al nostre poble hem inaugurat barracons provisionals per acollir als infants d'edat escolar, mentre per motius, sospito, electoralistes es gasten els diners amb actes culturals que no són imprescindibles pel futur dels ciutadans.

Prego amb humilitat que els governants del nostre poble informin als ciutadans dels materials que estan construïts els barracons on estudien els seus familiars.

Corria l'any 1939 a Tarragona i havia dos presons, "Pilats" i "La Punxa" i havia un passadís amb finestres on hi havia una tela metàlica que separava els presoners dels visitants. Era un guirigall molt gran i vaig escoltar la veu d'un home condemnat a mort que preguntava si els seus fills anaven a l'escola, em semblà estrany, no teniem menjar, patiem gana i erem feliços jugant pel carrer. La meva inocència infantil no comprenia que sense escola em condemnava a una ignorància que condicionaria el meu futur, la meva llibertat i la dels meus descendents.

A tots els qui fan servir els impostos del poble per cobrar sous elevats, molt superiors al sou mínim professional, els hi recordo que totat persona quan neix i comença un camí més o menys llarg, té un final que es diu "la mort", inevitable. Per si han perdut la memòria tot el que és de la vostra propietat i guanyat amb el vostre esforç o per mitjans d'ètica dubtosa, no podreu emportar-vos res, ni que tingueu lloc al panteó de fills il.lustres de la ciutat. Veureu: jo per precaució tan sols tinc una bicicleta.

RAMON SANS ORTONEDA

DNI 39742147