Opinió i acció

Els dimarts, entera't del que passa, amb el Ramon Sans. Capítol 5

Ramon Sans. 79 anys. Casat. Ex-lampista i ara pagès. Apodat a la "mili" com "el rojo". Ex-campió provincial d'atletisme. Té una filla i una fill. Afiliat a la CORI des del 2007. Portaveu de la gent gran del GM de la CORI a l'ajuntament.

Primer que tot us vull demanar disculpes, sobretot als meus fans, per no poder publicar l'article setmanal el dimarts passat per problemes tècnics.

Avui parlaré de la crisis econòmica mundial. Per avançat els hi demano que em perdonin. No és la meva intenció donar consells a ningú, no tinc estudis practicament i vaig anar a l'escola fins als deu anys.

L'experiència m'ha ensenyat que la comptabilitat de les empreses es redueix al DEBE-HABER i existències.

La meva opinió té com a base les dites populars del nostre poble de Catalunya. Per exemple: Compra a casa, beu a casa i faràs casa.

A Reus abans de la uerra hi havien persones que es guanyaven la vida de la manera més simple, venent cafè pels carrers després de dinar (un bar ambulant). El Jaumet i el Pepet venien gelats pels carrers amb un carretó, hi havia venedores, dones que venien a plaços i els diumenges anaven a cobrar el plaç corresponent pels pisos, abans es cobrava per setmanes el lloguer. També hi havia els mossos de corda que portaven l'equipatge dels viatgers que venien amb tren, en fi, treballs completament individuals que tan sols necessitaven clients.

El fonament dels comerços era la paraula. Es deia: "tracte és tracte", es procurava l'estalvi.Una de les frases que més es deien era "qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla".

Arribaren els temps de les màquines dels vaixells amb motor, dels trens, dels cotxes i camions, dels avions i el comerç s'expandí per terres llunyanes i canviaren els conceptes de la vida, però a la vida pràctica els conceptes imprescindibles al meu entendre són el valor de la paraula (complir els tractes), no gastar-se els diners que no són teus (pagar les lletres) i els rebuts dels compromisos adquirits. Per tant l'adagi català em diu "No allarguis més el braç que la màniga" o bé "no tinguis la ma foradada".

Arribaren les idees de vida que tenien com a fonament el crèdit o l'hipoteca. "Compri avui i pagui demà", "Si no téns cotxe, no ets res, en fi, consumeixi sense fre".

Fa anys arribà el ptijor dels sistemes, segons es comentava els països rics, cada dia ho serien més, entrarien en una espiral de riquesa infinita, i els països pobres agafarien el camí contrari, seria una espiral de pobresa infinita amb una meta segura, la mort.

Aquests homes econòmicament poderosos no van pronosticar que per poder vendre els products que fabricaven, necessitaven clients qeu puguessin complir els seus compromisos econòmics. Tal vegada si aquests països pobres no se'ls ajuda a sortir de la misèria ens convertirem en magatzems enormes de productes manufacturats sense mercat comercial.

les conseqüències de fer hipotèques a persones insolvents ja hem vist el resultat que ha donat. "Paro" laboral, pànic al món financer, i la paradoxa que passa als EE.UU, on el sr.Bush diu que solucionarà el problema econòmic, premiant economicament als ambiciosos poca-vergonya amb els diners dels impostos dels pobres.

Enlloc d'armes veneu als països pobres, tractors, motocultors, aliemnts, és a dir, riquesa constructiva, perquè simplement igual que el Pepet, la venedors, el mosso de corda o el venedor de cafè, vostès també necessiten clients amb solvència.

RAMON SANS ORTONEDA

DNI 39742147