Opinió i acció

Els dimarts, entera't del que passa, amb el Ramon Sans. Capítol 3

Ramon Sans. 79 anys. Casat. Ex-lampista i ara pagès. Apodat a la "mili" com "el rojo". Ex-campió provincial d'atletisme. Té una filla i una fill. Afiliat a la CORI des del 2007. Portaveu de la gent gran del GM de la CORI a l'ajuntament.

El primer record de la meva vida referent a les festes de Misericòrdia es remunten al 18 de juliol de 1936. Al arribar a casa del pare (afiliat al sindicat CNT) estava preocupat pels fets que estaven succeïnt al sud d’Espanya, coneixedor de l’unió esglesia-militars, es suposava que els sublevats serien vençuts i en resultaria perjudicada l’esglesia. Em portà a la fira de Misericòrdia dita de Santa Marina, era una festa del poble senzilla i popular on els firaires venien joguines, molt diferents de les actuals. Els objectes més venuts eren uns caramels d’uns 40 cms de llarg i 8 mm de diàmetre aproximadament i unes pilotes d’uns 2’5 cms de diàmetre de goma, el preu era de 10 cèntims la unitat. Hi havia joguines de llauna i fusta, doncs els plàstic no s’havia inventat. Durant la festa no es deixava de treballar si es celebrava entre setmana, al sortir del treball del dia 18 de juliol començava la festa grossa, tan sols durava un dia i la nit convidava a fer una passejada per sortir del calor dels pisos propis de l’estiu, per descomptat la refrigeració era un “vano” de paper anomenat “pay-pay”, l’economia no donava per més.

Sempre ha estat senzilla la fira de Santa Marina, a mi m’agradava molt. Era com la veu del poble on les trompetes de cartró, espanta-sogres, flautes o xiulets, es deixaven sentir en un guirigall.

Alguns visitaven l’esglesia tots i eren convidats uns per devoció altres per curiositat, una esglesia sempre és un signe de grandesa comparat amb les penúries econòmiques de les llars de la gent treballadora d’aquells temps.

Actualment tot és desproporcionat, molts dies de festa, sembla que el món s’hagi d’acabar, i que carai, a mi em semblava que era una fira senzilla però tenia la seva pròpia personalitat, personalment m’agradaven molt més les celebrades durant la meva joventut. O és que m’agradaven més perquè era jove?

En fi, Visca la Fira de Santa Marina!!

RAMON SANS ORTONEDA

DNI 39742147