Notícies

Centenars de persones es queden sense poder visitar el refugi de la Pça.Mercadal

El que podia semblar un èxit a priori, ha acabat, com no, en una altra polèmica

La polèmica ha sorgit després de l'acte cultural amb motiu del 25è aniversari de TV3. La CORI ha rebut numeroses queixes, especialment dirigides a l'organització. A continuació us fem arribar una carta feta pel sr.Cristian Requena, ciutadà de Reus.

Ahir, durant la nit del 10 a l 11 de setembre, vaig tenir un petit estira i arronsa amb uns amics sobre un tema d'un caire suficientment controvertit alhora que fútil. Qualsevol ciutadà de Reus l'ha tingut abans, de ben segur, amb qualsevol foraster pixapins, o s'ha barallat verbalment amb més d'un tarragoní explicant que Reus és molta ciutat i que Tarragona és capital ni Déu sap per què. Òbviament, com a habitant de Reus i a mode de fidel defensor, els hi ho vaig rebatre tot i ho vam establir així: som un poble ple dels favoritismes típics de poble. Us ho explicaré.

Tots hem vist publicitat dels vint-i-cinc anys de TV3 en antena, la nostra televisió. Casualment, llegint un diari setmanal reusenc, vaig veure que aquí a Reus, el nostre poble, ens uniríem a la celebració obrint un espai podríem dir que emblemàtic o, com a mínim, normalment no obert al públic. Em refereixo, lògicament, al refugi de la guerra civil que el 1997 no vaig poder visitar, quan jo sumaria uns tretze anys.

El meu grup d'amics estava plantat a la prioral a un quart d'onze, un quart d'hora abans de que comencés l'entrega de tiquets per a accedir-hi. Teníem davant nostre a unes deu o quinze persones, és a dir, ho teníem prou bé per a visitar-ho tot si ho fèiem prou ràpidament. Què il luminats, nosaltres! Quan ens van donar l'hora per a dos quarts de DUES de la matinada ens vam portar les mans al cap, quina mena d'organització era aquella? Si hi havia torns cada mitja hora, ens el tindrien que haver donat a les onze o com a màxim a dos quarts. De pressa i corrents, literalment, vam anar a la cua del refugi: arribava ben bé a la raval de Santa Anna, hi hauria mil caps. De pressa i corrents, altre cop, fins al museu Vila-seca: ens van penjar un cartell perfectament escrit d'Entrades Exhaurides davant dels nostres nassos.

No eren ni les onze, i ens restaven per davant més de dues hores i mitja de perdre l'estona pels carrers d'un poble on a aquestes hores, i en el millor dels casos, pots prendre una beguda a una terrasseta on no hi ha ni ambient. Què en queden de lluny els locals de moda de la nostra estimada Tarragona!

Senyors, senyores, ens en podem riure amb la boca plena de Tarragona i dels seus carrerons estrets i bruts, però nosaltres ens limitem a anar-hi a la cua. Teníem un comerç envejable i, que em perdoni la sagrada Unió de Botiguers, però en cinc vista ens hauran passat la mà per la cara.

Per a concloure aquesta carta, voldria demanar públicament i en primera instància a la presidenta del Consell General de l'Institut Municipal d Acció Cultural (pel que fa al refugi), a la presidenta del Consell General de l'Institut Municipal de Museus (pel que fa al museu Vila-seca) i a la regidora de Cultura de l Ajuntament de Reus, que són totes tres la mateixa persona, Empar Pont, i en segona i definitiva al nostre estimat alcalde Lluís Miquel Pérez com a responsables de les activitats culturals que es duen a terme a Reus que comuniquin a qui i per què se ls hi van donar entrades de sotamà, deixant a moltíssima gent, que va fer cua, sense accedir als espais. Vull demanar-los-hi, també, que reflexionin sobre el conjunt de sensacions que els hi queda a les vora de mil persones que hi havia a la cua del refugi des de les deu de la nit i que no han pogut accedir a cap espai, tenint en compte el que els hi descric, i que nosaltres vam tenir sort i vam entendre perfectament la raó del nom "Del cel a l'infern" . Vam pujar al campanar i vam acaronar el cel. Vam baixar, i vam entendre que, per a segons que, Reus és un poble d'infern.

Sr. Cristian Requena

Reus, a 11 de setembre de 2008