Notícies

La Cara B del ple de febrer

La CORI de cara a Barraca

Les incoherències del BPPNIR al descobert

Tal com deia un orador polític romà anomenat CATÓ "delenda est Cartago". No parlo de l’ajuntament de Tarragona, sinó del de Reus.

Un ple celebrat en 29 de febrer havia de tenir quelcom especial. No tots els anys tenen un 29 de febrer, es allò que diuen "año bisiesto año funesto" o quelcom semblant.

Arrodonint-ho del tot, aquest ple havia de ser tan o més espectacular que el del passat 27 de juliol, on vam presentar la moció del follòdrom. Però ara si que s’havia de treballar de debò per la ciutat i aprofitar per tocar els collons a l’equip de govern junt amb la resta del BPPNIR (Bloc de Partits polítics no independents de Reus) que es troben dins del govern també, però a l’ombra.

La CORI va voler donar veu a la Coordinadora de Barraques de Reus (CBR) al ple municipal igual que ha fet, fa i farà amb altres col.lectius de la ciutat, maltractats i enganyats pel govern municipal.

Als partits del BPPNIR no els hi va fer cap gràcia la moció per què tenien que posicionar-se i per altra banda sabien des de feia mesos que retrassar el tema barraques era com com una bomba de rellotgeria, i més després de saber que la gent del CBR havia fet pública la seva intenció d’ubicar les barraques 2008 al Mas Iglesias de Reus.

L’equip de govern i, concretament la regidora de cultura, s’havien fet els "longuis" amb les vint-i-una entitats que integrent el CBR donant llargues a cada reunió davant la pregunta d’on s’ubicarien. L’Empar, però, no volia que el jovent se li girés en contra abans d’unes eleccions i va fer creure al CBR que lluitaria fins al final per fer les barraques 2008 al Mas Iglesias, quan en veritat ja estava tot dat i beneït, doncs l’autèntic alcalde de Reus, el sr.Ortiz, ja tenia decidit ficar-les al Pol. Agro-Reus, gairebé des de principis del 2007, però al haver-hi eleccions municipals la cosa es va deixar pel 2008.

Quan la senyora Empar Pont va fer públic a finals de febrer que enguany es celebrarien al camí del Roquís i que l’espai era de l’agrat del col.lectiu, ja va començar a xispejar la cosa. El CBR va lliurar un comunicat públic, el passat 21 de febrer, on es criticava la forma d’actuar sobre una política de fets consumats per part de l’ajuntament de Reus.

Naltros al rebre aquest comunicat i veure que les altres formacions polítiques tornaven a fer-se el “longuis” sobre aquest tema pels passadissos de l’ajuntament, fins i tot vam tindre que escoltar com alguns regidors de l’equip de govern manifestaven que "ja que l’ajuntament paga els grups que actuen a barraques, almenys que tinguem el dret a decidir on s’han d’ubicar cada any" com si l’ajuntament fós una empresa privada; se’n obliden que l’ajuntament funciona amb els impostos i les multes que ens claven. També hi havia regidors de la oposició que deien "els usuaris de barraques no són els nostres votants, per tant el tema no ens interessa". Per aquestes raons vam decidir presentar una moció, previa consulta al CBR, clar.

Una hora abans del ple, durant la reunió de la junta de Govern local (on només hi assisteixen els regidors de l’equip de govern) va haver-hi formacions polítiques que volien abstenir-se o votar a favor, però l’alcalde va treure pit i va obligar a tot el BPPNIR a votar “NO” a la moció de la CORI.

Convergència volia fer una esmena dient que estava totalment en contra de celebrar Barraques al Mas Iglesias, perquè ells consideren que és tan molest pels veïns fer-les allà com a la plaça Llibertat. I al mateix temps proposava que es busqués un emplaçament definitiu, fós on fós, que no molestés gens ni mica al veïns de Reus, com si la festa major fós una molèstia. En canvi no vaig sentir ni una paraula de traslladar les processons a la carretera d’alcolea.

Quelcom estrany va succeir amb ICV-EUiA i PP que es van ficar d’acord per demanar-nos que ho deixessim damunt la taula mentre es produïen les negociacions entre l’ajuntament i Barraques.

Més contundent va ser la regidora de cultura, que m’acusava de ficar el nas on no pertoca i que Barraques no tenia res més que agraïr-me, perque ERC feia política seria per la ciutat i garantía que Barraques 2008, es celebrarien de forma correcte i digne. I que tot l’equip de govern estava per la labor. El més significant de la història és que quan es va acabar la moció de Barraques, els membres del CBR i alguns assistents van sortir del ple per parlar de com havia anat la cosa, i la senyora Empar Pont, també va fer el mateix, primer va anar a fumar i després va intentar explicar a la gent del CBR la seva inexplicable decisió.

L’alcalde, el sr.Ortiz, va dir-me que no entenia com naltros que haviem ajudat al col.lectiu Electro 51 perque fessin festes al Pol. Agro-Reus, estiguéssim en contra de que Barraques es fessin en aquell lloc. L’alcalde va ficar Barraques dins del mateix sac que els festivals de música tecno que expressament havien sol.lictat aquest lloc de la ciutat. També va afegir que li interessava molt les Barraques, que havia salvat la papereta en diverses ocasions, quan es feien a la Boca de la Mina (segons pròpies paraules), al Parc dels Capellans i al Mas Iglesias. Per tant el camí del Roquís era una bona opció i tan debò a la llarga es portessin a terme al Pol. Agro-Reus.

Més incisiu fou l’alcalde de “rellenu”, el sr.Pérez, que va dir, "senyor Santamaria deixi’ns treballar i no ens faci perdre més el temps, perque hem trigat mitja hora de rellotge en debatre aquest tema", se li va entendre tot ben clar, la festa major no l’interessa un rabe, ells volen parlar d’empreses, tecnoparks, crèdits i transgènics, no de festa major ni actes per la gent.

Davant totes aquestes declaracions, vaig adonar-me que enlloc de fer front els hi tenia que fotre de costat i per això vaig recorrer al misticisme juantxi reusenc, amb tots els respectes per a qualsevol creença religiosa, anunciant que 15 dies abans, Sant Pere se m’havia aparegut tres cops abans de cantar el gall i m’havia ordenat que les Barraques d’enguany s’havien de celebrar al Mas Iglesias, encara que fós per darrer any consecutiu. Després també vaig afegir-hi que les Barraques es fessin en un lloc definitiu i que fos un espai consensuat entre l’ajuntament i el CBR. També vaig criticar que havien tingut molts mesos per preparar el terreny definitiu de les Barraques, enlloc de fer-ho a darrera hora, de cuita i corrents, actuant amb aquesta política digne de fets consumats. Vaig afegir que Reus és molt gran i que existien altres opcions i que no estaria gens malament que algun cop les Barraques es celebressin a la Plaça Mercadal, al parc de Sant Jordi o a la plaça del Prim, pel fet de que és un acte de Festa Major, i la Festa Major sempre s’ha celebrat al centre de la ciutat, a Reus i a qualsevol part del món.

Després vaig denunciar el fet de que per un costat es volia fer el casal de la Festa i per un altre es volia minimitzar Barraques, incoherències “Imaquianes”, en fi sembla que el canvi periòdic d’ubicació, sigui com una promoció urbanística encoberta, per a promocionar els nous pisos que es construeixen al Parc dels Capellans i al Mas Iglesias de Reus i que quan ja està tot venut, les Barraques han de tornar a canviar de lloc.

Al final i veient que tot havia sortit com estava previst, vaig ordenar a la senyora Empar Pont i a la resta de grups municipals a que es tornessin a llegir el manifest de Barraques a veure si l’entenien ja d’una punyetera vegada. Vaig també carregar contra el senyor Pellicer que m’ensenyés quines eren les queixes públiques que havien fet els veïns del Mas iglesias durant aquest cinc anys, si n’hi havien es clar...i després vaig exhortar al senyor París de ICV-EuiA a posicionar-se d’una vegada a favor o en contra de que les Barraques es fessin o no al Mas Iglesias, perque ell era un representant del poble com qualsevol altre, i al mateix temps vaig afegir que només retiraria la moció si m’aprovava una moció posterior sobre plantar marihuana al Mas Iglesies en el cas de que no es fessin mai més les barraques en aquest lloc de Reus.

Qui més va saltar davant del meu contra-atac, va ser, com no, el senyor Pellicer, que em va exhortar que Reus no era ni Lourdes, ni una republica bananera ni un lloc on plantar marihuana, afegint que lamentava la frivolitat amb la qual s’havia tractat el tema de barraques, que ell m’havia ofert una sortida per votar a favor i que jo mateix l’havia trencat, per fer referències a Sant Pere i perque al Mas Iglesias hi viuen molts votants seus.

El senyor Perez em va dir que a mi només em preocupava temes banals com plantar marihuana o tornar a fer Barraques al Mas iglesias, en canvi m’havia abstingut o votat en contra dels nous crèdits d’INNOVA cap a Shirota (3 milions d’eurets), ampliacions urbanes o noves instal.lacions al Tecnopark, la qual cosa podia donar tanta feina als ciutadans de Reus i que a mi tot això "m’importava un pito o una flauta". Després a la roda de premsa sobre l’evaluació del ple, va començar a dir "váyase señor Santamaria", enlloc de "Por Perez y por España" que hagués estat el correcte.

En fi, el Ple del dia 29 va ser força intens, contundent i interessant. Hi havia molt de públic assistent, estudiants d’ESO, representants del CBR i gent del carrer.

Ja us ho dic, això va a més. Encara que no us interessi gaire la política local, val la pena assistir a un ple municipal on es debatren tots els temes municipals sobre el futur de la ciutat. i amb la revolució juantxi a dins del consistori, la diversió està assegurada, paraula de juantxi, perque en aquesta vida també hem de riure una mica, encara que sigui a costa.