La cara B del Ple

15 d'abril de 2011

La Cara B del Ple d'abril de 2011

CORI - Oficina de Comunicació

 

INTRODUCCIÓ

Durant el passat divendres dia 15 d´abril del 2011, es va cel.lebrar el passat Plé

Ordinari d´aquest mandat, un Plé amb 30 punts de l´ordre del dia, on no hi havia ni

mocións, ni precs ni preguntes per part dels Grups Municipals.

Un plé que ja he comentat a través de diversos vídeos de la web, però que he cregut

convenient que també quedi escrit.

MOCIÓNS DE LA JUNTA DE PORTAVEUS

Malgrat que cap Grup del consistori podia presentar cap moció, la formació d´ICV,

va presentar dos propostes de resolució a la Junta de Portaveus cel.lebrada préviament

abans del Ple, on es demanava l´adhesió de Reus a la coalició de ciutats europees

contra el racisme, que es va aprobar per unanimitat. I una nova proposta que

demanava el tancament progressiu de les centrals nuclears i de solidaritat amb el

poble de Japó. Que també va ser aprobada per majoria.

JUNTA GENERAL DE INNOVA

Més endavant abans de la constitució del Plé, tots els Regidors presents del Plé, ens

vam constituir com a Junta General de INNOVA.

Aquí l´Equip de Govern presentava diversos punts de l´orde del dia, que versava

sobre la venda de 100 accións de la empresa municipal REDESSA (Reus

desenvolupament econòmic SA) unes accións de seixanta euros cadascuna, a

l´Ajuntament de Montroig del Camp i al Consell Comarcal del Priorat. Una cosa

que vaig intercambiar un entrecanvi de cromos entre administracións i vaig votar en

contra. I això de la compra-venta d´accións de Redessa, no ho vaig acabar d´entendre.

Pel qui ho vulgui saber, aquesta empresa municipal compta amb un capital actual de

5.milións trescents once mil eurets. I gestiona coses com la Fira de Mostres de Reus,

el Tecnopark i l´aeroport de Reus.

Un altre punt interesant de l´ordre del dia d´aquesta Junta General de Innova previa

al plé, versava ver l´aprovació dels comptes anuals, l´informe de gestió i la proposta

del resultats de la societat de l´exercici 2010.Una moció que versava vers aprovació

del Comptes Anuals de la societat INNOVA GRUP DE EMPRESES MUNICIPALS

DE REUS SA a 31 de desembre del 2010. I que constava de :

Un balanç de situació per un import total en seu actiu com en el seu passieu de

trescents cinquanta vuit milions, cinc cent seixata set mil, cinc-cents quaranta si

euros amb nou cèntims (o sigui 348.567.546,09 euros).

Un compte de pèrdues i guanys amb un resultat positiu de tres mil setcents

noranta-dos euros amb sis céntims (3.792,06 cèntims).

Un balanç de flucos d´efectiu amb una variació positiva de 117.981 euros

Estat de canvis en el Patrimoni Net amb un saldo final de 121.089.775 euros. Una proposta que vaig votar també en contra, perque sempre he estat en contra de

que INNOVA gestiona tants calers públics.

Un altre punt de l´ordre del dia que hi havia en aquesta Junta General de INNOVA,

versava sobre l´aprovació dels comptes anuals i l´informe de gestió consolidats

del grup INNOVA GRUP D´EMPRESES MUNICIPALS DE REUS SA de

l´exercici 2010. Uns comptes anuals consolidats de INNOVA GRUP D´EMPRESES

MUNICIPALS SA, intregrats per les empreses d´amersam, aigües de Reus, gestió

ambiental, sanejament ambiental, gupsa, gesfursa, i redessam amb el balanç

consolidat que importa en el seu passiu com en el seu passiu de més de cinc-cents

nou milions de euros. O sigui una xifra total de 509.183.354, 71, més el compte de

pèrdues i guanys consolidat amb un resultat positiu de un miló trecents cinquana mil

euros. Exactament 1.357.584,24 euros.

Aquí també es parlava de l´estat de cnvis en la patrimoni net consolidat amb un saldo

final de 164 mil euros, amb un estat de fluxos d´efectiu consolidat amb una variació

negativa de 77.766,37 euros.

Evidentment vaig votar en contra de tota aquesta moció, perque la trobava totalment

obscena i amb una manca total d´ètica, que un ens com INNOVA a través de les seves

societats muncipals pugui gestionar tota aquesta quantitat municipal, més de cinc-

cents milions de euros.

També vaig votar en contra de una moció d´avalar un prestec sindicat a llarg

termini concertat per REDESSA, sobre un montant de 37.milións siscents mil euros o

sigui 37.600.000 euros. Tot això per pagar les obres del nou edifici firal del tecnopark.

Una cosa que encara queda per pagar malgrat que ja fà un parell de mesos que està

inaugurat. Evidentment per la dignitat que hem pertocava, vaig votar també totalment

en contra.

MOCIÓNS D´ALCALDIA

Acte seguit es va constituir el Plé Municipal i es va presentar una moció que versava

sobre l´autorització d´operació de crèdit a llarg termini sobre GUPSA. Aquesta

moció versava sobre un prètec de 4.892.797, 78 euros, per pagar la Promoció dels

46 habitatges de protecció oficial en règim de venda de la Patacada. Jo aquí vaig

intervenir comentar que tothom teniem entés que aquests pisos en un principi es

van bastir per ser de lloguer i a un preu simbòlic de protecció oficial, sobretot pels

ciutadans expropiats del barri del Carme, col.lectiu de gent gran que no tenien on

anar. Per això hem vaig abstenir de votar favorablement aquesta moció. Vaig demanar

també al senyor Alcalde que expliqués a la ciutadania el preu de venta real d´aquests

habitatges. El senyor Bergadà prengué la paraula dient que aquests pisos eren de 50 i

60 metres quadrats, d´una o dues habitacións amb uns preus populars que anaven dels

50.000 als 70.000 euros i que ja estaven adjudicats amb sorteig previ.

Més endavant també vaig votar en contra de l´aprovació definitiva del comptes

anuals de la EPEL 2010 i de l´aprovació dels comptes anuals consolidats de la

EPEL INNOVA 2010 (integrades per totes les sas i sams que integren aquests

ens municipal, com totes les empreses dels hospitals com sagessa, gecohsa, ginsa,

laboratori camp de tarragona, reus esport i lleure i reus transport públic) que pujava

fins a 121.604.164, 09 euros, aquí també es presentava un resultat possitu de 619.927,24 euros. Aquesta moció de l´ordre del dia tampoc em va convencer i vaig votar en contra.

COMISSIÓ D´HONORS I DISTINCIÓNS

En aquest Plé també es van concedir mencións honorífiques a títol pòstum al gran

escultor reusenc Modest Gené Roig, que havia sigut autor del bust d´en Franco que

durant molt de temps havia presidit el saló de Pléns. També es va concedir la medalla

de la cituat al senyor Josep Murgades, a la Llotja de Reus pel seu 700è aniversari, al

senyor Francesc Palacín, al Mn Antón Roquer, a l´Associació Amics del Cavall de les

comarques, a la Colla Sardanista Rosa de Reus, i al gegant Carrasclet. Cada Portaveu

vam tenir temps de fer un discurs de uns 3 minuts.

Per part meva vaig donar la hora bona als agraciats, peró vaig lamentar que la

comissió d´honors i distincións no hagués aprovat la menció honorífica al senyor

Antoni Zaragoza, conegut com el Duc d´Anzame, un gran articulista, brocanter i

reusenquista il.lustre, que tan ha fet per a preservar el costumari reusenc d´aquests

darrers cinquanta o cent anys. Un senyor que actualement té 76 anys i que va fer

molt també per la resurrecció del carnaval de Reus durant els primers anys de la

democracia.

SERVEIS GENERALS I ECONÒMICS.

Aquí hi havia un altre tema que donava molla, que versava sobre la modificació del

contracte relatiu a la Gestió i execució dels serveis de neteja i l´espai de recollida

públic i recollida de residus municipals de la ciutat de Reus. On entre altres qüestións

es prolosva una carencia en el pagament del concepte d´amortització i finançament

dels vehicles i maquinària durant tot l´any 2011, que ascendéis a 1.490.227, 32 eurets.

I que seria convenient de prorrogar el contracte per un anya a la data de venciment

prevista per tal de facilitar la reducció de l´import d´amortització i finançament. De

manera que els nous imports a comprometre i satisfer versaven sobre:

any 2011, 9. 435.211, 42 euros ( o sigui gairebé nou milións i mig d´eurets).

Any 2012 fins al final de 11, 018.987, 75 euros ( os sigui més de onze milións

de euros).

Aixó a banda de tot el que hi havia estipulat en la contracta de les netejes. Un tema

de ciutat que potser no calia escombrar gaire cap a casa.

La veritat es que evidentment no vaig votar a favor, ni em feia el pes suficient per

votar en contra, de manera que em vaig abstenir, junt a la resta del Grups Municipals

de la oposició.

Despres hi va haver la ratificació o confirmació del Plé, vers el nou credit de

REDESSA, per pagar les obres del nou palau firal del TECNPARK, que pujava

a més de 37 milións siscents mil euros. Tot plegat una veritable fortuna que va

comptar amb el meu vot en contra, tot i despres de una diatriba i parlaments entre

diversos portaveus de grups muncipals, que defensaven la creació d´aquest nou edifici

municipal, peró no tal com s´havia portat a terme, per això va haver-hi algú que es va

abstenir en votar en contra d´aquest nou crèdit municipal enlloc de votar en contra.

SERVEIS TERRITORIALS

Ja per acabar tot aquest Plé Municipal, que era el darrer d´aquest mandat 2007-2011

on es trajinaven més calers que en un Plé de pressupostos, l´area de serveis territorials presidida pel senyor Bergadà, va presentar un suculent menú de mocións, en les quals vaig votar en contra, com l´Aprovació provisional del Pla Parcial urbanístic del sector B8 del cementiri, tal com sona. També hi havia lo del Pla Parcial del sector

A1 del camí del Burgar, la carretera Montblanc sud i l´aprovació de la TUC, o trama

urbana consolidada. I l´aprovació de la illa delimitada entre els carrers Montserrat,

de l´Hospital, la Presó i la plaça Evarist Fàbregas per ubicar-hi aquell famós hotel

de cinc estrelles en Plé Pallol, que sempre ens havia aparaulat l´Equip de Govern

Municipal i que fins ara encara mai s´havia pogut portar a terme ( quelcom promés

des de el 2007).

I ja per acabar, per malament que hem sàpiga vaig votar favorablement una moció

presentada pel Bregada que versava sobre la modificació de la revisió del Plà general

d´ordenació Urbana de Reus, per l´obtenció de sòl d esistemes generals i l´admissió

de lús d´aparcament de vehicles pesants en sol no urbanitzable a la carretera

CONSTANTI PK 1,2. o sigui que vaig votar a favor de una moció que anava sobre

el tancament del parking de camións de l´Avinguda San Bernat Calbó, per ubicar-hi

un nou col.legi, a canvi de reallotjar dits camións en un altre parking de camións a

la carretera de Constantí. Una cosa que es va aprobar per unanimitat, malgrat que al

principi el Grup de CiU s´havia equivocat i havia votat en contra, de manera que el

Carles Pellicer va demanar una segona tanda de votació, que el nostre senyor Alcalde

va accedir.

Despres d´provarse un moidificació del reglament del Consell Municpal de

Solidaritat i cooperació Internacional emeés per Participació ciutadana, l´Alcalde

de Reus el EXCM Lluis Miquel Perez, va comentar que aquell era el darrer Plé

Municipal de l´Ajuntament de Reus durant el mandat present 2007-2011 i que molts

Regidors plegaven de la política i que no es tornarien a presentar. Així doncs va

deixar temps de 3 minuts a cadascú de ells perque fessin un discurs d´acomiadament.

La cosa va anar per ordre alfabètic, i els Regidors que van plegar (molts de ells al

fi) van ser el Senyor JORDI BERGADÀ ( regidor de urbanisme per part de ERC

des de l´any 1999), el senyor JUAN GALLARDO ( Regidor del PP des de l´any

1995), el senyor JOSÉ MAGRAZÓ (regidor de via pública del PSOE, desde l´any

2007), el senyor MIQUEL ANGEL LOPEZ MALLOL ( portaveu i regidor del PP

des de l´any 1987), el senyor JOSEP MORATÓ (regidor de promoció económica i

president de Redessa per part del PSOE des de l´any 1991), el senyor FELIX OLIVA

( regidor de CiU des de l´any 2007), el senyor EDUARD ORTIZ ( regidor i tinent

alcalde socialista desde l´any 1991 per part del PSOE), la senyora EMPAR PONT

(regidora de cultura d´ERC des de l´any 1995), la senyora PILAR PEREZ ( regidora

de participació ciutadana per part de ICV des de l´any 2007) i el senyor JOAN

ANTÓN VERGE (regidor d´esport i lleure del PSOE des de l´any 2007). Aquestes

deu persones, més de fora vila, que no pas de Reus mateix, foren les que van fer el

seu darrer discurs com a Regidors, peró així funciona la política actual consistorial,

havent-hi gairebé més persones de fora de la ciutat que et governen, que no pas de

Reus mateix. Així van de bé les coses. Sempre hi ha un gran interés per la ciutat.

Recordo que el senyor Gallardo va anomenar a un tal CALBO SOTELO, un polític

republicà, que segóns el seu parer havia sigut el millor polític del segle XX.

Si voleu saber quines coses exactes va dir cadascú de ells en el discurs

d´acomiadament, pregunteu-lis a ells directament.